[…]
38. I, de la mateixa manera que en el camí, en la vida, com més lleuger i menys carregat de fardells un va, amb més alegria i lleugeresa fa el camí.
39. La naturalesa del cos humà és constituïda talment que poques coses exigeix; perquè, si hom hi medita, condemnarà indubtablement per necis aquells qui amb tanta angoixa ajunten moltes riqueses, essent tan escasses les necessitats.
40. En efecte, els diners, les propietats i els vestits han d’obeir únicament a la necessitat; car l’abundor de riqueses no ajuda, sinó que més aviat oprimeix i destorba, igual com l’excés de càrrega en una nau.
[…]
102. La naturalesa mateixa ensenya les coses que ens són necessàries, les quals són poques i de fàcil adquisició. L’estultícia ha inventat les coses supèrflues, que són infinites i penoses.
[…]
222. Per què ens fem esclaus de la cobdícia, quan les coses futures són tan incertes i les presents són contentes amb tan poc?
223. Serà lliure aquell qui únicament desitja les coses que són al seu abast; qui faça el contrari, serà un esclau.
224. Perquè omplir-se amb béns de fortuna, quina altra cosa és sinó entrebancar i enfonsar amb moltes càrregues el qui camina a peu?
[…]
Autor: Joan Lluís Vives
Els fragments anteriors pertanyen a la versió catalana de l’original en llatí “Introductio ad sapientiam” (Lovaina, 1524) del gran pensador, humanista i filòsof valencià Joan Lluís Vives (1493-1540), publicada dins del recull Introducció a la saviesa i altres escrits (1992).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
I ja ho deia Epicur i molts altres fa una carretada de segles. Visca la frugalitat. El tema es repeteix a totes les èpoques, ho fa tota la gent de seny, filòsofs o no. La lleugeresa també era un dels valors que Italo Calvino proposava per al segle XXI, recordo.
G. Hill en fa una bona reinterpretació moderna (amb les implicacions ecològiques i econòmiques) en una xerrada breu (5,50′) que us recomano (en anglès): Less stuff = more happiness: http://www.ted.com/talks/graham_hill_less_stuff_more_happiness.html
Gràcies pel post, Oriol.
Sí, com dius, és una idea que la trobem en diferents pensadors i en diferents èpoques. La llàstima és que sigui tan minoritària i que hi hagi tanta injustícia i tanta infelicitat per l’afany de posseir.