Les possessions, una càrrega

Adaptat de foto de la Viquipèdia de l'estàtua de Joan Lluís Vives del claustre de la Universitat de València[…]

38. I, de la mateixa manera que en el camí, en la vida, com més lleuger i menys carregat de fardells un va, amb més alegria i lleugeresa fa el camí.

39. La naturalesa del cos humà és constituïda talment que poques coses exigeix; perquè, si hom hi medita, condemnarà indubtablement per necis aquells qui amb tanta angoixa ajunten moltes riqueses, essent tan escasses les necessitats.

40. En efecte, els diners, les propietats i els vestits han d’obeir únicament a la necessitat; car l’abundor de riqueses no ajuda, sinó que més aviat oprimeix i destorba, igual com l’excés de càrrega en una nau.

[…]

102. La naturalesa mateixa ensenya les coses que ens són necessàries, les quals són poques i de fàcil adquisició. L’estultícia ha inventat les coses supèrflues, que són infinites i penoses.

[…]

222. Per què ens fem esclaus de la cobdícia, quan les coses futures són tan incertes i les presents són contentes amb tan poc?

223. Serà lliure aquell qui únicament desitja les coses que són al seu abast; qui faça el contrari, serà un esclau.

224. Perquè omplir-se amb béns de fortuna, quina altra cosa és sinó entrebancar i enfonsar amb moltes càrregues el qui camina  a peu?

[…]

Autor: Joan Lluís Vives

Els fragments anteriors pertanyen a la versió catalana de l’original en llatí “Introductio ad sapientiam” (Lovaina, 1524) del gran pensador, humanista i filòsof valencià Joan Lluís Vives (1493-1540), publicada dins del recull Introducció a la saviesa i altres escrits (1992).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Les possessions, una càrrega
  1. mandra ha dit:

    I ja ho deia Epicur i molts altres fa una carretada de segles. Visca la frugalitat. El tema es repeteix a totes les èpoques, ho fa tota la gent de seny, filòsofs o no. La lleugeresa també era un dels valors que Italo Calvino proposava per al segle XXI, recordo.

    G. Hill en fa una bona reinterpretació moderna (amb les implicacions ecològiques i econòmiques) en una xerrada breu (5,50′) que us recomano (en anglès): Less stuff = more happiness: http://www.ted.com/talks/graham_hill_less_stuff_more_happiness.html

    Gràcies pel post, Oriol.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, com dius, és una idea que la trobem en diferents pensadors i en diferents èpoques. La llàstima és que sigui tan minoritària i que hi hagi tanta injustícia i tanta infelicitat per l’afany de posseir.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: