Els confessionaris de Madrid per a la JMJ 2011

Madrid i l’església catòlica fa setmanes que preparen la “Jornada Mundial de la Juventud” que tindrà lloc del 16 al 21 d’agost.

Val a dir que la visita del Papa en aquesta ocasió no és com a cap d’Estat si no com a cap de l’església catòlica. La qual cosa no ha fet minvar en res la fe amb que les autoritats de Madrid s’han bolcat en l’esdeveniment.

Més enllà de la fe dels polítics, del cost (confessat) d’uns 50 milions d’Euros, de que hi ha unes 1.000 misses previstes en 300 parròquies en els 6 dies de durada de la Jornada, us vull parlar dels preparatius que s’han dut a terme per poder Confessar a tothom que en tingui necessitat.

Confessionari mòbil JMJ Madrid 2011

Per poder dispensar d’aquest sagrament, i a banda de les parròquies on tothom que vulgui podrà anar a confessar-se, s’ha muntat al Parc del Retiro un conjunt de 200 confessionaris.

Us ho imagineu?

Cues de persones creient-se en pecat esperant torn per a que un sacerdot els escolti, els doni la penitència i els esborri els pecats.

És com tornar a tenir el full d’antecedents penals net i polit.

L’arquebisbe de Madrid ha demanat que els sacerdots de les diòcesis madrilenyes estiguin disponibles durant els dies de durada de l’esdeveniment. A més, està previst que es pugui ser confessat en diferents idiomes. Quina sensibilitat idiomàtica que es transmet. Potser algú n’hauria de prendre nota.

El grau de comunió entre les nostres autoritats i les jornades és tant alt que, entre d’altres moltes coses, s’ha acordat: la cessió gratuïta d’escoles i de poliesportius per a que dormin els fidels, la cessió de serveis de sanitat i de seguretat per als fidels, que les aportacions de particulars i d’empreses a sufragar despeses de l’esdeveniment tinguin beneficis fiscals i els visats dels que vinguin de fora de l’espai Schengen siguin gratuïts.

Paper higiènic amb els colors del vaticà per a la JMJ Madrid 2011

Fins i tot hi ha una casa comercial que ha fabricat paper higiènic amb els colors de la bandera d’El Vaticà.

La religió catòlica no permet que els fidels contactin amb el seu Déu per demanar-li perdó, els “obliga” a confessar allò més personal i íntim a una altre persona, en aquest cas, un sacerdot, per a que aquest els hi doni la Penitència i el Perdó al seus pecats.

Això fa que confessar-se sigui imprescindible per a aquells fidels que vulguin estar en gràcia de Déu.

Aquest és un dels grans poders de l’església sobre els seus fidels. Atès que qui és fidel creu que per anar al Cel cal estar en gràcia, li caldrà doncs passar per l’adreçador de la Confessió.

Un no pot menys que pensar quant de poder haurà donat a l’església saber els pecats en confessió?

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Els confessionaris de Madrid per a la JMJ 2011
  1. Oriol López ha dit:

    Al respecte de la pregunta que ens fa en Tomàs al final del seu article, jo de vegades penso, digueu-me malpensat, si voleu, que haver confessat alguns especuladors en borsa deu haver donat informació molt útil a les finances del Vaticà…

  2. Tomàs ha dit:

    Molt fi has estat en aquí. Segur que les finances del Vaticà no es veuen immerses en la bogeria de les de la resta.

    Imagino en els pobles petits on tothom es coneix, la importància que pot tenir disposar dels “pecats” dels fidels. El poder i la influència se’ns dubte han de ser molt grans.

  3. Penso que la jerarquia espanyola està super anticuada encara pel que fa al sagrament de la confessió, afortunadament jo puc participar en la meva comunitat d’unes celebracions penitencials col·lectives que tenen molt més sentit a nivell comunitari, però sé que algunes jerarquies no hi estan d’acord, però així es com es feia a l’església primitiva.
    Teniu raó quan es diu que això els fa sentir com si perdéssin poder damunt dels fidels, però les èpoques de control i repressió moral, afortunadament ja van passar a la història, almenys per nosaltres…

    • Tomàs ha dit:

      Celebro que hi hagi persones i comunitats que tinguin la visió i la personalitat suficient per saber “mirar-se” algunes de les coses que segueix practicant l’església, d’una altra manera.

      Malgrat tot, a una bona part de l’església i de la seva jerarquia encara els agrada el “boato”, les diferències entre homes i dones, la força dissuasòria del pecat, la penitència…

      Repeteixo, celebro que hi hagi que obri finestres.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: