Cinema i crispetes: matrimoni de conveniència

Les crispetes van arribar als cinemes americans coincidint amb la Gran Depressió de 1929. Els propietaris de les sales necessitaven en aquella època de crisi trobar noves finestres d’amortització. Van adonar-se que els espectadors, abans d’entrar a veure la pel·lícula compraven llaminadures en les botigues que hi havia a la vora. De mica en mica, van fer un negoci d’aquell costum.

Les crispetes es van popularitzar a la dècada dels 30. Tenien un doble avantatge: són molt fàcils de produir i, a més a més, el seu cost resulta molt petit respecte al seu preu de venda. El fet que les sales compressin el blat de moro en grans quantitats, afegit a altres factors, va accelerar la indústria agroalimentària especialitzada en aquest producte. Els Estats Units es van convertir des d’aleshores (i encara ho és) en el principal productor de blat de moro.

A aquesta fórmula es va afegir un segon ingredient: la Coca Cola, una de les icones de la cultura de masses americana. L’oci, des de llavors, està en un grau molt alt lligat a l’equació màgica de cinema, Coca Cola i crispetes.

Tot i així, la OCU va realitzar l’any 2005 un estudi amb 47 mostres de crispetes en cinemes de sis ciutats espanyoles. De l’estudi és significatiu que les crispetes que es venen a les sales tenen més d’un 25% de greixos i fins un 3% de sal (la sal ajuda a tenir sed i, si tens sed, consumeixes més refrescs). Una altra dada de l’estudi fa referència al preu de venda. Ja l’any 2005 el preu mig de 100 grams en una sala de cinema era de 3,29 euros, una autèntica estafa si es compara amb els 0,32 euros que costen aquests 100 grams en una botiga. No és d’estranyar que el 13% dels ingressos que obtenen els exhibidors provinguin del servei de bar. Com va dir una acomodadora: “el propietari d’una sala de cinema primer ha de trobar un lloc que sigui bo per vendre crispetes i després construir un cinema a la vora”.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Cinema i crispetes: matrimoni de conveniència
  1. Oriol López ha dit:

    Sabia que es consumien crispetes als cinemes comercials (a la Filmoteca de Catalunya no és permès de menjar ni veure dins de la sala), però desconeixia la importància que el negoci de les crispetes tenia per als exhibidors. Vistes les xifres i els guanys, potser la Filmoteca s’hauria de replantejar el tema…

  2. Álex Ribes ha dit:

    Uf, no si us plau. La Filmoteca és el temple dels cinèfils. La pudor a “fritanga” seria una mena de profanació. Sóc conscient que el que dic no és estètic, però cada cosa al seu lloc. ;-)

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: