Senyores i senyors: aquesta tarda s’acaba el bròquil. A partir d’avui, aquest país serà una mica més lliure i una mica més humà. Les imatges esgarrifoses –com la que il·lustra aquest apunt– d’allò que a Espanya encara es considera “art”, passaran a la història; a la història del cruel sadisme, despietat i inhumà. Ja n’hi ha prou. Bon vent i barca nova Mal vent i barca vella, desgraciats.
La propera passa, obligada i necessària: l’abolició dels correbous en qualsevol de les seves formes. La tortura, ni espanyola, ni catalana.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Veient la imatge, no puc entendre com pot algú enorgullir-se d’això i considerar-ho un art. El que fa un assassí psicòpata, també és art?
Un dels arguments dels protaurins per defensar aquesta barbaritat és que es tracta d’art. Fins ara la jurisdicció de l’activitat de les corrides de toros estava en mans del Ministeri de l’Interior, no del Ministeri de Cultura, és a dir, ells mateixos reconeixen que aquesta salvatjada no té res a veure amb la cultura. Fa uns mesos algú volia que aquesta jurisdicció passés a Cultura, i també des d’alguna Comunitat Autònoma intentaven declarar les corrides de toros com Bé d’Interés Cultural. Algun sector protaurí ha anunciat que portaran la prohibició de les corrides dels toros al Tribunal Constitucional. Ara ens volen imposar un acte bàrbar amb aquest llibrot que li diuen Constitució que serveix per a tot menys per a respectar la voluntat dels catalans i que alguns partits usen com l’escut de l’adalil de l’Espanya eterna.
A Barcelona hi van haver tres places de toros: la de la Barceloneta va desaparèixer del mapa, estava situada al costat de l’Hospital del Mar, els que sigueu de Barcelona recordareu un dipòsit de gas que fa uns 25 o 30 anys va explotar, doncs allà. La segona era Les Arenes, ara convertida en centre comercial i d’oci, salvant això si, la façana, i que ja feia molts anys que no tenia cap activitat relacionada amb les corrides de toros, si amb concerts. La tercera és la Monumental, que des d’avui tanca per aquestes activitats i se li haurà de buscar una nova funció.
La plaça de toros de la Barceloneta va ser l’origen dels avalots que van acabar amb la crema de convents cap a l’any 1836, és a dir, fa 170 anys. La tensió a la ciutat era gran i qualsevol circumstància podia provocar una revolta popular. A la plaça de la Barceloneta va haver-hi una corrida amb uns toros desastrosos, la gent va sortir de la plaça provocant aldarulls. La situació va complicar-se fins el punt que alguns eixelebrats van decidir cremar algunes esglésies i convents de la ciutat. Les autoritats no van tenir cap problema amb bombardejar la ciutat. Com veieu els hooligans dels toros són molt pitjor que els del futbol, almenys els del futbol no cremen esglésies ni convents per protestar per un mal arbitratge.
Jo tampoc entenc com algú pot enorgullir-se de cometre una salvatjada però sabem que hi ha gent capaç de cometre les pitjors atrocitats del món i fer-ne bandera.
Bé, espero que sigui així.
Així i tot, els pro-taurins estan recollint signatures per tal de poder fer que el debat arribi al Congrés. També hi ha un recurs davant el Constitucional.
Vigilem no sigui que hi hagi guardada alguna nova sorpresa del TC.
Necessiten 500000 signatures, i això ja ho tenen per la mà, si us en recordeu de la que van organitzar per frenar l’Estatut. Més fàcil ho tenen presentant el recurs davant el TC. Totes dues coses em semblen molt greus ja que són un insult a les associacions que van presentar la ILP i a mateix Parlament. I com que no és la primera, ni la segona ni la tercera llei aprovada pel nostre Parlament que la senyora Sánchez Camacho recorre al TC crec que si també ho fa amb aquesta serà un acte d’extrema gravetat. Crec que algú al Parlament hauria de presentar una reprovació contra la senyora Sánchez Camacho.
Estic totalment d’acord amb el que diu. De ben segur que els amants del sadisme i del maltractament animal faran mans i mànigues per provar de revocar l’abolició. Aprofitant l’auge de l’independentisme en contraposició amb el marcat component nacionalista de les corrides de braus, tenen pràcticament la batalla guanyada al Tribunal Constitucional espanyol. És ben cert, tot això. Però no és menys cert que, a dia d’avui, el nostre país és una mica més digne i que ara –ho dic amb la mà al cor– el que toca és gaudir-ho i valorar-ho.
Hauríem de mirar, per una vegada, de deixar de banda les conjectures sobre els hipotètics tripijocs que la corruptíssima classe política espanyola pot ordir per donar-nos, altra vegada, pel cul. Si arriba, arribarà. I aleshores tocarà trobar solucions o vies d’escapament (si és que quan arribi encara ens trobem aquí atrapats). Però ara, senyores i senyors, gaudim sense complexes del triomf de l’ètica. Per a una vegada que guanyem, no està bé fer-se mala sang.
Cert, si arriba el recurs i la llei antitaurina fos derogada ja tindrem temps de parlar del tema, només exposava una situació amb la que ens podem trobar ja que la diputada Sánchez Camacho ho ha anunciat.
De moment podem, com vosté diu, gaudir del triomf de l’ètica i d’una societat, la catalana, que ha decidit que hi ha barbaritats que han de ser abolides.