Espècies del més enllà

Un dels sistemes hídrics que més m’apassiona de Catalunya és el riu Ebre des de Mequinensa fins a la seva desembocadura. Un dels principals culpables, és el director Marc Recha després de delectar-me amb la pel·lícula “Dies d’agost” ambientada al pantà de Riba-Roja. L’escenari és impressionant, no només pel paisatge fluvial verge i inhòspit que sembla més part de la selva amazònica que de Catalunya, sinó també per l’atmosfera històrica on encara es respira els aires d’una batalla, d’un gran patiment i d’una gran pèrdua. El film aborda entre altres temes, la presència del silur al pantà. El Marc Recha dibuixa el silur com un monstre que vagareja pel fons de les aigües, una ombra que et segueix i de la qual pots sentir la seva obscura i amenaçadora presència. A mi, més difícil mirar el riu amb els mateixos ulls o ficar-hi un peu.

El silur o peix gat (Silurus glanis) és una espècie provinent dels rius de l’Europa Central com el Danubi i el Volga. Aquesta espècie va arribar al riu Segre al 1974 de les mans de Roland Lowkorsky, un biòleg alemany que va tenir la genial idea d’introduir-hi 32 alevins; i que “ignorava” que el silur pogués viure fins a 80 anys i assolir fins a 5 m de llargària total i 300 kg de pes. Per sort, encara no s’han trobat aquests monstres a Catalunya i els exemplars pescats ronden els 2,5 m i els 100 kg de pes. Aquest animal, no solament competeix amb les espècies endèmiques pel menjar, sinó que també s’alimenta d’elles, es considera més un rapinyaire que no pas depredador, alimentant-se de tot el que pot entrar per la seva enorme boca des de crustacis, peixos, rèptils, ocells i fins hi tot d’algun gos innocent que juga per la riba (i no és broma). Per si no fos prou, té una capacitat de reproducció molt gran, cada femella produeix entre 130.000 i 450.000 ous dipositats en un forat sota l’espessa vegetació i vigilats pel mascle (a veure qui s’hi acosta!). Per tant, el silur suposa un veritable amenaça ecològica per les espècies autòctones dels nostres rius. Actualment ja s’han detectat exemplars de silurs al pantà de la Baells, de Sau i de Susqueda introduïts il·legalment per la pesca esportiva.

Però el silur no és la única espècie invasora. Els sistemes fluvials són fàcilment colonitzats per noves espècies que gràcies a un mitjà de transport tan eficaç com l’aigua es poden propagar ràpidament per tota una conca. A Catalunya hi trobem també:

–         el cranc de riu americà (Procambarus carkii) va ser introduït per compensar la davallada del cranc de riu autòcton molt sensible a la contaminació. El que ha fet aquesta espècie, és acabar amb el que quedava de l’espècie autòctona, minar el terreny de les vores del riu i canals amb forats el que perjudica greument els camps d’arrós del delta i nodrir-se dels brots tendres d’arròs.

–         El musclo zebrat (Dreissena polymorpha), és un mol·lusc molt petit i sense depredadors que es reprodueix molt fàcilment en aigües temperades. Prové del Mar Caspi, mar d’Aral o del Mar Negre. A l’embassament de Riba-Roja s’ha detectat una densitat de 40.000 individus per metre quadrat. Aquesta espècie és fàcilment propagable a través d’embarcacions, i es troba des de la desembocadura fins al pantà de Riba-Roja amenaçant d’enfilar-se riu amunt.

–         El caragol poma (Pomacea insularum), es tracta d’un caragol d’aigua dolça provinent de l’Amèrica del Sud que li encanten els brots tendres d’arròs. Probablement ha arribat a partir dels aquaris.

Fonts:

Tesi doctoral sobre la presència del Silur a Catalunya per Joaquim Carol

Article al Mon Verd

Especial Thalassa sobre el silur a l’Ebre

Especial Thalassa sobre espècies invasores del Delta de l’Ebre

Projecte Rius

Que són les espècies invasores? (dossier de l’ACA)

Especial del Regió7 sobre espècies invasores

Elisenda Ballesté Pau    extret del bloc HACdosO

Arxivat a Ciència i Tecnologia
5 comments on “Espècies del més enllà
  1. Oriol López ha dit:

    Sovint no es valoren prou les conseqüències que poden tenir a mitjà o llarg termini les actuacions que es fan sobre un ecosistema, com queda palès en aquest article.

  2. Tomàs ha dit:

    Interessant el post. Una vegada més la ma de l’home que interactua de manera equivocada amb el medi.

    Sovint pensem que les nostres accions no tenen tanta importància en el medi, que aquest ja es regula. Doncs no, no és així com molt bé es por llegir en el teu post.

  3. susanna abella ha dit:

    Hi ha una nul.la responsabilitat de les persones i/o empreses que fan aquest tipus de coses. Aquest “biòleg”, molt bon biòleg no podia ser dic jo.
    Si no tinc mal entés (pot ser és una fabula urbana) es van introduir per facilitar la pesca en climes mes benignes i fer d’això una activitat recreativa.
    Avui això costa molts diners a les arques públiques, encara que també aporta els seus beneficis al negoci turistic entorn a la pesca recreativa.

    • elisballeste ha dit:

      Si Susanna, al documental de Thalassa es veu molt bé el negoci que genera. I com a molta gent els importa més els diners que en deriva que no pas el medi ambient i les espècies autàctones en perill per culpa d’aquesta invasora.

  4. Daniel Viver ha dit:

    Hola, soc un pagès del delta del llobregat i enguany no he vist cap cranc de riu americà, fa 2 anys, les regadores n’eren plenes a besar i els aficionats a aquest cranc en treien galledes plenes en relativament poca estona. encanvi aquest any les regadores son plenes de peixos. ha sigut un canvi provocat? algu m’ho podria explicar?

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: