Imagineu-vos a casa, tranquil·lament menjant, estudiants o fent qualsevol altra cosa. De sobte, sona el telèfon. Qui serà ? Serà aquella trucada que esperaves?
En despenjar te n’adones que és Jazztel o el 1004 de Moviestar, algun Banc o Caixa, Gas Natural, Endesa, Tecno Casa o alguna altra excitant empresa de publicitat comercial que et vol vendre qualsevol dels seus meravellosos serveis.
A nosaltres ens han arribat a trucar a quarts de deu de la nit. En dissabte i alguns festius. A qualsevol hora. De fet truquen en horaris no habituals per assegurar-se que et trobaran a casa.
Hi ha dies en que ens han trucat de 2 o 3 empreses diferents. Una altra modalitat és la que et truquen un dia i ho tornen a fer al cap de 2 o 3 dies.
Què fer quan reps una trucada d’aquestes i no en tens cap interès i no és la primera vegada que la reps en un breu espai de temps?
- Ser educat i esperar que t’expliquin la seva oferta i dir-los que no n’estàs interessat.
- Penjar directament.
- Penjar directament i deixar el telèfon despenjat per a que no et tornin a trucar.
- No agafar el telèfon.
- Escoltar la proposta i rebatre-la.
- Escoltar la proposta i intentar aconseguir un millor preu del que et proposen i després penjar sense comprar res.
- Dir-los que no et tornin a trucar.
- Dir que fa dos dies ja els vares dir que no i que no tornin a trucar.
Jo normalment si qui parla és una persona immediatament li dic “gràcies, no n’estic interessat, i penjo”. Si el que parla és un ordinador, penjo directament.
Per tal de pal·liar en certa mesura aquesta persecució, existeix un servei de d’Exclusió Publicitària gestionat per l’Associació Espanyola de l’Economia Digital, creat seguint la normativa sobre Protecció de Dades.
És el servei de la Lista Robinson: https://www.listarobinson.es/default.asp
Qualsevol persona o empresa s’hi pot inscriure de forma gratuïta. Un cop s’entra a la seva pàgina web, solament cal anar seguint les indicacions. Caldrà identificar-nos i indicar el medi mitjançant en el qual no vol rebre publicitat (telèfon, email, sms…), de les entitats amb les quals no es manté o s’hagi mantingut algun tipus de relació.
Les entitats o empreses que utilitzen aquest servei es comprometen a no enviar publicitat mitjançant el medi de comunicació que s’hagi seleccionat (telèfon, sms, email…), quan per a la realització d’alguna campanya publicitària tractin dades de fonts accessibles al públic o dades d’altres entitats amb les quals nosaltres no mantenim o hem mantingut cap relació.
Ara bé, això no és res si ho comparem amb la següent notícia del passat 15 de setembre a la Vanguardia.com:
Una holandesa, ha estat denunciada pel seu suposat amant i interrogada per la justícia acusada d’ostigament telefònic.
Segons la denuncia, i les comprovacions de la policia en el registre de trucades de la companyia telefònica, aquesta dona va fer 65.000 trucades en el període que va des de juny de 2010 a l’agost de 2011. Unes 144 trucades al dia, una trucada aproximadament cada 10 minuts, comptant els dies i les nits.
Se sap que l’home és casat (no amb la que el trucava) i ningú s’explica com va suportar tot un any aquest assetjament.
Després d’això em pregunto si no soc poc pacient amb les trucades esmentades abans. Doncs no, segueixo pensant el mateix. No hi ha dret d’aquesta publicitat abusiva, hi ha dies que es fan molt pesats.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Des de que m’he donat d’alta en el servei d’identificació de trucades, tot i que no m’estalvio escoltar el timbre del telèfon, ja no el despenjo quan és algún telèfon tipus 911. Sé de gent que diu que s’ha mort la persona a qui truquen o que apropen el telèfon a un altaveu i posa música per amenitzar l’espera al teleoperador.
Bé, ja sospitva que no estava sol en aquest tema.
Això de passar-se per mort és divertit o molt desesperat.
En el me bloc, m’han deixat un comentari amb el següent vídeo de Seinfield sobre el tema que tractem:
Jo em vaig apuntat a la llista Robinson, fa cosa d’un any, però sembla que les empreses que em truquen no se la miren aquesta llista… Ja m’ho agafo amb filosofia i segueixo, segons el cas i el moment, algunes de les tècniques que esmentes a l’article. En tot cas, quan em vaig a fer la migdiada, els dies que puc fer-la, deixo el telèfon despenjat…
Així que tu ho has provat i tampoc acaba de funcionar! Bé, doncs que hem de fer?
Seguir aguantant i mostrant la nostra disconformitat allò on surti la oportunitat.
La veritat és que quan passa un cop o de tant en tant, no hi ha més problema. Ara bé, hi ha èpoques en que pel que sigui, han agafat el teu número i el bombardeig acaba sent pesat, sobretot per les hores en que fan les trucades.
Jo també pertanyo al club. Especialment pesats són els de Jazztel i això que els he dit que no tornin a trucar però crec que els entra per una orella i els surt per l’altra. Hi ha companyies de serveis que empran campanyes de captació de clients molt agressives, truquen quasi cada setmana quan no es cada dia malgrat que se’ls digui que no truquin, jo ara ja els penjo directament quan veig que truquen de Jazztel.
En el meu bloc una comentarista m’acaba d’escriure que en un moment determinat la varen acabar trucant tant i a hores tant diverses que va acabar pensant que algú controlava quan estaven a casa i quan no.
A nosaltres jazztel també ens taladra a temporades. No hi ha manera, nosaltres també els diem “ahir ja et vagi demanar que no ens tornéssiu a trucar”, normalment no tenim gaire èxit.
També tinc aquesta sospita perquè truquen a hores ben diverses , com si esperessin que ningú hi fos. Hi ha a més aquelles trucades que quan despenges no hi ha ningú a l’altra banda, uns segons després de despenjar la trucada es talla. Podria ser que fer-se passar per companyies de serveis fos una manera d’assabentar-se si hi som a casa.
Espero que no sigui així, malgrat segur que hi ha casos en que realment els motius són aquests. De fet, és una bona manera de saber si ets a casa o mitjançant una sèrie de trucades intentar identificar els costums, els horaris…
Esperem que aquests siguin casos molt comptats.
Jo també hi pertanyo! M’han arribat a trucar els mateixos en 1 hora de diferència, vaig posar calefacció amb Gas Natural i al cap d’uns mesos ja m’estaven trucant.També vaig estar a la llista Robinson i em varen trucar d’una altra companyia. El pitjor cas va ser el d’ONO, vaig donar de baixa la línia, a 1 de gener la varen tallar i me la varen estar cobrant fins a maig, em va costar molt que ho arreglessin i, després, un cop per setmana (si coincidia que era a casa, si no, ho deixaven al costat de la porta, venien dues persones a emprenyar, fins que no els vaig dir que si no deixaven d’emprenyar-me els denunciaria, perquè eren uns malparits i uns barruts (a crits, perquè em sentís tota l’escala, els explicava què m’havia passat) i que s’apuntessin ben clar qui era, els va quedar clar. Sempre que he volgut acabar amb un problema, la paraula denúncia és la més efectiva (però no n’he posat mai cap). Una que em volia vendre una assegurança de vida li vaig dir que només estava interessada en una assegurança que em digués quan em moriria. Amb els de Santa Lucia, en persona, aquell home em va deixar per inútil, li vaig rebatre tot, però la més bona va ser quan li vaig dir: si pago i vaig en avió, l’avió cau a l’oceà i no troben el meu cadàver, què passa, jo per a què he pagat? A una altra li vaig dir que contractava totes les assegurances que volgués si em pagava la hipoteca. Als de l’Enciclopèdia Catalana, que els compraria el que volguessin, si em regalaven un pis ben gros amb moltes prestatgeries a Barcelona. Tinc èpoques de bona inspiració, però tots ells són molt pesats.
Hola Maria, ben trobada!
Veig que has patit molt.
Això de la publicitat abusiva és un mal tema, però pitjor encara és el que expliques, ja que a més se li afegeix un mal servei i una mena de persecució fins a casa teva.
He sentit parlar del difícil que és donar-se de baixa de determinades companyies i he llegit per la premsa que darrerament s’ha aprovat alguna llei que permet als usuaris i obliga les companyies a facilitar aquest tràmit de donar-se de baixa d’un servei. La veritat no sé com funciona i si la llei ha estat efectiva o alguna companyia treballa més enllà de la llei ho ha trobat alguna escletxa per la qual seguir intentant tenir captiu el client.
El que si he experimentat és que si vol donar-te de baixa d’algun servei, arribat un moment t’ofereixen algun descompte o algun servei suplementari sense cost addicional per tal que no et donis de baixa.
Recordo que en alguna ocasió m’he donat de baixa de telefònica però no he tingut problema perquè ha estat per canvi de domicili.
Els de Santa Lucia també m’han perseguit perquè em vaig donar de baixa d’una assegurança d’un pis.
El que expliques de Santa Lucia i l’Enciclopèdia Catalana és prou ocurrent, s’ha de tenir la sang freda i l’ocurrència en el moment oportú.