Consum d’aigua, aigua virtual i petjada hídrica

La creixent preocupació per la manca d’aigua, esperonada per la sequera del 2008, ha fet que ens mirem molt acuradament cada gota d’aigua que gastem i com ho fem. Són interessants algunes pàgines que calculen el consum d’aigua per persona i dia com aquesta o aquesta.  Sembla ser que la greu sequera que va afectar Catalunya els anys 2007-2008 va servir d’alguna cosa i molta gent va prendre consciència de que l’aigua és un bé escàs que cal cuidar. Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats europees amb un menor consum d’aigua per habitant i dia (al voltant de 107 L/dia). Cal tenir en compte que aquesta és l’aigua que utilitzem directament però no la que consumim en total. Per això cal introduir el concepte d’aigua virtual.

L’aigua virtual és l’aigua necessària per a produir els béns i serveis; l’aigua que s’ha utilitzat per regar la poma que mengem o el cotó utilitzat per fer la samarreta que vestim o el farratge utilitzat per alimentar la vedella que ens trobarem al plat. Així per a produir un 1kg d’arròs són necessaris 3.400 litres d’aigua, 1.300 litres calen per 1 kg de blat, mentre que se’n requereixen 900 litres per 1 kg de panís. Les quantitats augmenten quan passem a la carn, ja que cal tenir en compte la que beu l’animal més la utilitzada per a fer créixer el seu aliment. En aquest darrer cas hauran calgut 15.500 litres d’aigua per obtenir 1 kg de vedella.

Un altre concepte és la petjada hídrica d’un individu, d’un negoci o d’una nació que es defineix com el total de l’aigua utilitzada per produir aliments i serveis consumits per un individu, un negoci o una nació.

Un dels avantatges o inconvenients que ens ha conduït la globalització és l’aproximació de productes d’arreu del món. Per una banda, podem trobar mangos i alvocats al mercat, i per l’altra, les avellanes del camp de Tarragona han de competir amb el preu de l’avellana turca. Per tant hi haurà productes que seran produïts utilitzant l’aigua pròpia de la regió i d’altres que hauran crescut utilitzant aigua de l’estranger. Un 80 % dels flux d’aigua virtual està relacionat amb el comerç de productes agrícoles i la resta amb el comerç de productes industrials. Per tant es pot estalviar aigua important productes agrícoles crescuts en regions amb abundància d’aigua. Al mapa següent es pot veure en vermell els països importadors d’aigua mitjançant la importació de productes i amb verd els exportadors.

Quan observem el flux d’aigua virtual per regions s’observa com Àfrica exporta aigua principalment a Europa.

Tenint en compte el poc balancejat que està el planeta i la pressió a que sotmetem els països amb pocs recursos econòmics, espanta una mica veure com terres són usurpades dels seus pobladors i “cedides” a empreses internacionals per tal d’incentivar el “progrés econòmic” del país com el cas de la terra del riu Omo a Etiòpia. Aquestes terres seran destinades al monocultiu de canya de sucre que serà exportat al Nord. Per tant no només ens apropiem de la terra i dels aliments produïts en aquestes regions, si no que amb ella se’n va l’aigua virtual utilitzada en la seva producció. Per sentir-nos millor, però, donem diners per tal de poder apaivagar la fam generada per la sequera en aquests països.

Més informació

Water footprint

Farm land grab

Elisenda Ballesté Pau

extret del blog HACdosO

Arxivat a Ciència i Tecnologia
6 comments on “Consum d’aigua, aigua virtual i petjada hídrica
  1. Tomàs ha dit:

    Molt interessant. He après conceptes que no tenia clars.

    El tema de laigua virtual i el que costa, en litres d’aigua, un kg de vedella o de blat, m’ha deixat estorat.

    És molt preocupant perquè aquesta informació no arriba a la societat.

    S’haurien de fer anuncis a les TV sobre aquests conceptes, que la gent n’anés prenent consciència, com va passar a Barcelona amb la sequera (que d’alguna cosa ens va servir).

  2. Oriol López ha dit:

    Jo tampoc no m’havia plantejat mai fins ara aquest tema de l’aigua necessària per produir els productes que consumeixo, ara veig que no tan sols és un tema de matèries primeres…

  3. Sophia Blasco ha dit:

    No en tenia consciència de l’aigua virtual i de tot el que pot arribar a comportar. Que per al pobles desplaçats no és gens virtual.
    Gràcies per descobrir-ho!

  4. didaclopez ha dit:

    Com encaixa el cicle de l’aigua amb el concepte de l’aigua virtual? Al capdavall, les molècules d’aigua de la hidrosfera van circulant i circulant, es desfan i es refan.

    • elisballeste ha dit:

      El cicle de l’aigua i el cicle virtual de l’aigua són dos conceptes completament diferents i l’únic en comú és la molècula de l’aigua. El cicle de l’aigua és un cicle natural, el camí que fa una molècula d’aigua: s’evapora del mar, cau en forma de pluja, es recull en el riu….
      En canvi l’aigua virtual és una forma de mesurar l’aigua necessària per un producte i té afectacions ecològiques i socials. Així per exemple tenim que l’Uzbekistan és un dels principals productors mundials de cotó. L’aigua utilitzada per regar els camps prové de rius que desemboquen (o desembocaven) al mar d’Aral. Per a produir 1 kg de cotó necesstiem 11.000 L d’aigua, el 45% d’aquesta aigua es consumida per la planta de cotó i que per tant acabarà a la planta, el 41% s’evapora i el 14% se’n va en forma d’aigua infiltrada al subsól o al riu o on sigui. El cotó serà exportat i s’utiltzarà per a fer texans, samarretes o llençols. Mentrestant el mar d’Aral ha vist una reducció del 60% de la seva superfície.
      La molècula d’aigua segueix el seu camí però en el seu camí natural s’ha vist totalment alterat i s’està produint un desastre ecològic de gran magnitud.

  5. Pep Nonhas Deferrés ha dit:

    Jo ho veig una mica esbiaixat. Penseu que l’aigua no es consumeix sinó que té un cicle. Si parles de l’aigua que consumeix un vedell hauràs de descomptar la que expulsa en l’orina.

Els comentaris estan tancats.

Ciència i Tecnologia al Twitter

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS
%d bloggers like this: