La rima dels poemes i de les cançons, a part de la seva funció estètica i musical, facilita a mode de recurs mnemotècnic el treball de la memòria.
En èpoques passades, en les quals la majoria de la gent no sabia llegir ni escriure, la poesia i les cançons, per la rima que incorporaven, eren preferides a la prosa perquè en facilitaven la memorització.
Per exemple, una de les obres més antigues i populars, creada ara fa més de 2.500 anys i atribuïda a un autor possiblement fictici, Homer, l’Odissea, va ser transmesa de manera essencialment oral i constava de diversos versos rimats.
Hi ha diversos tipus de rimes. Per exemple, la rima assonant és una rima fluixa que tan sols fa coincidir les vocals del final dels versos rimats; en canvi, la rima consonant és una rima forta que fa que també fa que hi coincideixin, a part de les vocals, les consonants.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: