L’Especulació Alimentària. Assassinat en massa silenciós.

Què és un Futur? És un contracte que implica el lliurament d’un be específic per part d’un venedor a un comprador en un moment acordat en el futur per un preu acordat.

De Mercats de Futurs n’hi ha de recursos naturals (or, plata, coure…), de monedes (euros, dòlars, lliures…) y també de bens agropecuaris (blat, suc de taronja, blat de moro…), mercat en el qual ens centrarem.

Per què li pot interessar a un pagès entrar en aquest mercat?

Exemple de l'especulació alimentària

Doncs per minimitzar riscos. Si considerem el mercat del blat per exemple, al llarg de tot el procés de producció hi ha el risc d’una mala collita.

Així, si avui el preu del mercat per al blat al final de la collita és de 5 Euros. Per al productor, aquest pot ser un preu suficientment atractiu com per a que vengui una collita que encara no existeix. Amb això s’assegura uns guanys, passi el que passi.

Si en canvi opta per esperar a vendre fins al moment de la collita té el risc de que en aquell moment el preu sigui inferior al que podria haver obtingut comprant a Futurs, o fins i tot que aquest preu no li produeixi cap benefici.

El que ho compra és per que pensa també que aquest és un preu raonable.

Tot es va torçar amb l’arribada dels Especuladors, que es dediquen a tornar a comprar i a tornar a vendre els drets sobre unes collites que encara no existeixen. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, més de 200.000 milions de dòlars es varen desplaçar cap al mercat de futurs dels aliments, provocant un fort increment dels preus.

Finalment unes collites inexistents s’han acabat convertint en valors borsaris.

Cartell de dret a l'alimentció

En aquest mercat especulatiu, qui compra i qui ven no són ni els productors, ni els consumidors, sinó uns intermediaris especulatius que no hi aporten res al producte. Les grans distribuïdores mundials de cereals (ADM, Cargill, ConAgra, Dreyfus i Bunge), controlen més del 90% del comerç mundial, de la base alimentària de la humanitat.

Segons l’Agència de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), durant 2010 i a causa d’aquests mecanismes, el preu dels aliments comercialitzats internacionalment es va incrementar en un 39% i en concret el dels cereals, en un 71%.

Els europeus dediquem un 15% dels nostres ingressos a comprar aliments, els ciutadans de països menys desenvolupats hi han de dedicar fins al 75%. Nous increments de preus en els aliments seran inassumibles per a les més de 1.300 milions de persones que hores d’ara pateixen desnutrició crònica.

Si els governs no tenen el valor de acabar amb aquests mercats especulatius, la crisi econòmica actual i els seus efectes no seran res en comparació amb la crisi alimentària que es pot desencadenar, un autèntic assassinat en massa silenciós.

Nota: La importància d’aquest mercat per als productors queda palesa en veure que a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Departament d’Agricultura es facilita informació sobre l’evolució dels preus futur de les collites de determinats productes, i l’enllaç amb el mercat de futurs més important del món, el Chicago Board of Trade. La Generalitat també fa cursos de formació per als productors i les cooperatives.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “L’Especulació Alimentària. Assassinat en massa silenciós.
  1. Oriol López ha dit:

    Queda res amb el que no s’especuli?

  2. Tomàs ha dit:

    Que jo sàpiga no. I si és el cas, ja ho faran.

    Així i tot, aquest és un dels exemples més repugnants del neoliberalisme comercial.

  3. Carles ha dit:

    Tinc un dubte sobre això del mercat de futurs de blat.
    Si un pagès veu interessant un preu per vendre la seva collita, i la ven, però quan aquesta arriba no és l’esperada, què passa?

  4. Tomàs ha dit:

    Hola Carles.

    Per al blat, el mercat del blat, estipula un preu. La collita esperada serà de tantes Tones (en funció de la superfície conreada, del tipus de terrenys, d’anys anteriors…).

    Un cop venuda, la collita ja no és del pagès. Ni tampoc el que succeeixi a partir d’aquell moment, tant si el resultat és una collita millor de l’esperada i venuda (en aquest cas el pagès hauria perdut diners), com si el resultat és una collita fatal (en aquest cas, el pagès hi ha guanyat venent-la abans).

    El que compra: Potser abans de l’arribada de la collita ja l’ha tornat a vendre, o ha contractat una assegurança per a si la collita no és tant bona com pensa.

    És un risc en el qual es pot perdre si la collita venuda surt millor que l’esperada i venuda, però és una garantia si es ven a un preu raonable.

    També hi ha qui es dedica a comprar les assegurances constituïdes sobre collites futures. Hi ha molts diners sobre “futurs” (futurs: perquè encara no existeixen), que es mouen sense que ningú tingui res entre les mans, ni les collites (encara no han arribat), ni les assegurances (encara no se sap que passarà).

    Total, un embolic en el que es mouen milers de milions a diari i en el que hi guanyen uns pocs.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: