Falsos tràilers

L’any 1920, Lev Kulechov, va demostrar que el veritable significat del muntatge radica en la unió dels plans. El seu conegut efecte Kulechov va ser un experiment que pretenia demostrar el poder narratiu de l’edició. Per fer-ho, va copiar tres vegades el mateix pla d’un famós actor rus i el va ajuntar amb tres plans diferents: un plat de sopa, una nena jugant i una dona que jeia en un sofà en una postura molt sensual. Al mostrar aquest muntatge a uns espectadors va adonar-se que es produïen tres reaccions diferents en l’audiència: en la primera versió creien que l’actor tenia fam, en la segona, que estava content al veure a la nena com jugava, i en la tercera, creien que ell sentia desig per la dona. Allò va demostrar que, més enllà del contingut dels plans considerats individualment, el llenguatge cinematogràfic, pel que respecta al muntatge, se sustenta en la unió dels plans. Ho podem comprovar, per exemple, en el programa APM, de TV3. Molts gags es creen per la descontextualització d’algunes situacions i un nou emplaçament en contextos diferents.

Per poder veure la força narrativa que té el muntatge us he portat tres exemples d’un format molt propi del YouTube anomenat fals tràiler. Es tracta d’editar un tràiler alternatiu de pel·lícules famoses amb l’afegit que, preferiblement, s’ha de canviar el gènere al qual pertanyen. Veureu Mary Poppins convertida en un film de terror, Celda 211 en una comèdia eixelebrada i, También la lluvia, en un drama gay. Us prometo que passareu una bona estona.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

 

 

 

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Falsos tràilers
  1. Oriol López ha dit:

    Aquí, a part del muntatge, que és essencial, la banda sonora també ajuda molt al canvi de gènere respecte de l’original, sobretot potser en el primer fals tràiler.

  2. yeagov ha dit:

    Fa uns anys vaig escoltar un muntatge, dic escoltar perquè el van emetre per la ràdio, en què emprant talls de Heidi barrejats amb altres talls i amb una música determinada donava com a ressultat que aquells innocents dibuixos animats es convertien en una pel·lícula porno en què Heidi i el seu avi tenien un affaire. Des del començament del cinema la música ha tingut una importància quasi major que els diàlegs, especialment en aquella època que els films eren muts. Per cert, el meu avi va ser pianista en un cinema.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: