No m’agrada el Halloween. Ja… ja sé… Ja escolto els crits de reprovació. Uuuuuuuhhhh. Repeteixo. No m’agrada el Halloween. Què vols que et digui. Sóc més de castanyes, moniatos i panellets. El Halloween és una d’aquestes festes inoculades per l’imperialisme cultural americà. La globalització cultural està molt bé. El problema és quan únicament funciona en una sola direcció. Com és que no celebrem també unes altres festes? Per exemple, no convivim diàriament amb les cultures que suposadament també han portat els immigrants? Com és que no les celebrem si són més a prop? Ah, és clar. No pertanyen a l’oncle Sam. No ens les han implantat al cervell gràcies al cinema, a la televisió i tota la iconografia americana que mamem des de petits. No sóc cap visionari però tinc la impressió que, en pocs anys, celebrarem el Dia d’acció de gràcies i el 4 de juliol, el seu dia de la independència (al menys, ells poden).
I no m’agrada el Halloween per aquell exercit de frikys que et trobes al carrer, tots disfressats de zombis, com si sortissin d’un míting de Fuerza Nueva. A més a més, és una nit estranya. Perquè, per exemple, aquelles senyores que no sempre són senyores, però que fumen, et diuen de tu i volten el Camp Nou per la nit, et diuen truco o trato quan t’apropes? Pepe, el defensa del Real Madrid, necessita màscara per Halloween o amb la cara que té ja li val? I la qüestió que més em preocupa: les filles de ZP es disfressen de persones no zombis?
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
La foto, fot por. A mi tampoc no m’agrada el Halloween, ho confesso.
Totalment d’acord. Ara, ja t’avise que el fenomen és imparable.
Totalment d’acord amb la invasió de zombies a Catalunya.
Però el Halloween és una festa molt bonica, o almenys era molt bonica. Fa quasi 3 anys que visc a Dublín i el primer any vaig quedar horroritzada quan els carrers es van omplir de gent disfressada, alguns de zombies, però la majoria de qualsevol cosa, a mi em va recordar carnaval. Però resulta que el Halloween és una festa d’origen celta, que va arribar als EEUU através dels immigrants irlandesos. Es cel·lebrava el final de l’estiu i l’entrada a l’hivern i s’omplia de connotacions màgiques ja que era quan el món real i el supernatural estaven més a prop i podia passar qualsevol cosa. Per tant la gent es disfressava perque els éssers súpernaturals no es regonéguessin i se’ls enduguéssin. La festa és especiament especial a les illes Aran. Unes illes molt petites, principal reducte gaèlic, de fet és l’únic lloc que he escoltat el gaèlic pel carrer. Es veu que la gent de l’illa es disfressen i es cobreixen la cara amb una màscara, surten al carrer i van al pub, però no parlen entre ells, no sé sent res perque ningú no els reconegui i se’ls endugui al més enllà.
Als que van disfressats per Catalunya ja se’ls podrien ben endur, però.