Contenidors convertits en supermercats de la misèria

La primera vegada que vaig estar a Istanbul, als 80’, entre les coses que em varen cridar més l’atenció en destacaria les següents: 

En aquella època a Turquia hi havia règim militar i Istanbul era ple de casernes militar i quan els soldats vestits de militars sortien a passejar, molts anaven agafats de la ma.

També recordo la gran quantitat de gats i de taxis dels anys 50 que hi havia a la ciutat.

  • Les olors de les espècies i la màgia de santa Sofia, de la Banya d’Or, del Bòsfor i del Gran Basar.
  • Les dones amb vel.
  • La simpatia de les persones.
  • La quantitat de persones que feien treballs artesanals.
  • I també la quantitat de persones que furgaven entre les escombraries.

D’aquesta darrera sensació és de la que us vull parlar.

A Barcelona i en aquella època no recordo veure, més que molt de tant en tant, a persones regirant les escombraries.

Exemple de misèria i desesperació

Amb el pas dels anys, hem anat veient com per temporades i en funció del preu del paper, hi ha grups que es dediquen a buidar el paper que dipositem als contenidors de recollida selectiva.

Però ara, des de ja fa uns anys, no ens estranya el veure persones abocades als contenidors cercant qualsevol cosa que es pugui recuperar per reparar-la o per revendre-la.

Tampoc ens estranya que hi proliferin les tendes que compren or. Llocs on es pot portar l’anyell de la comunió o les arracades de l’avia, per posar dos exemples.

Tampoc ens estranyen les cues que hi ha en els llos on faciliten menjar gratuït als necessitats.

Ni tampoc la proliferació de tendes on es pot comprar roba usada.

Ni ens estranya ja la quantitat de tendes que es dediquen a fer arranjaments a la roba per reaprofitar-la.

I ja tampoc ens estranya veure persones furgant entre les escombraries per mirar de trobar alguna cosa de menjar que portar a casa seva, en una mena de supermercat de la misèria i de la necessitat.

Què està passant per a que tantes persones hagin de recórrer a això, que fa uns anys no veiem més que en viatges a d’altres països més necessitats o en algunes pel·lícules?

Entre les persones més desvalgudes que han de recórrer a qualsevol d’aquests sistemes de subsistència hi trobarem persones d’aquí de tota la vida, d’altres que ja porten uns quants anys entre nosaltres o immigrants que fa poc han arribat i no troben el que esperaven.

Què fa que hi hagi persones que suportin això? Doncs el fet de que segurament no tenen un lloc millor on anar. Qui suporta això és perquè pensa que no té una altra alternativa millor.

Què passa en aquest país en que hi ha bancs i caixes que havent rebut diner públic, reparteixen bons entres els seus directius i dividends entre els seus accionistes, mentre hi ha persones que han de furgar a les escombraries com a medi de subsistència.

Em rebenta que poc a poc m’hagi anat insensibilitzant al respecte de la mort vista per la tele, la misèria vista als diaris i la necessitat vista pels nostres carrers.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordprees.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Contenidors convertits en supermercats de la misèria
  1. Oriol López ha dit:

    El capitalisme, en la seva versió més ferotge, sense cap contenció, amb la col·laboració de la classe política, ha produït i està produint, dia rere dia, una degradació de les condicions de vida de cada cop més persones.

  2. Tomàs ha dit:

    Cada vegada hi ha més persones que es troben al llindar de la pobresa. Allò que abans veiem fora, ara ho tenim a tocar de casa nostra.

    És una situació que els polítics han d’atacar de veritat, ja que els especuladors no acabaran amb una situació com aquesta mentre li puguin treure benefici.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: