Vamos a contar mentiras. Tra… la… rá…

Suposo que tots recordem aquella cançó que cantàvem a l’autocar quan anàvem d’excursió amb el cole: vamos a contar mentiras, tra… la… rá… Doncs, darrerament és un himne per un tipus de periodisme. És el que podríem anomenar periodisme-ficció.

Ahir, el diari digital El confidencial, va publicar una notícia que subscriu perfectament aquesta manera d’entendre el periodisme. El titular no deixa cap mena de dubte: EL NACIONAL-BARCELONISMO, LA NUEVA ASIGNATURA OBLIGATORIA EN COLEGIOS Y UNIVERSIDADES. He copiat un fragment de la informació (?) a fi de que tingueu l’oportunitat de jutjar vosaltres mateixos:

El Barcelona ha creado tendencia en todo el mundo. Lo que nadie esperaba es que derivara en el llamado ‘nacional-barcelonismo’. Joan Laporta abrazó el independentismo, incluso creó un partido político, pero de ahí se ha pasado a adoctrinar a niños y mayores en algo así como una corriente deportivo-social-política bajo los colores azulgrana y el escudo del Barcelona, por encima de gustos o aficiones, lo que ha provocado malestar en otros equipos de solera como el Espanyol así como en aquellas personas que se desenvuelven a diario a espaldas del fútbol.

Los éxitos deportivos del Barcelona están consiguiendo que sus seguidores se multipliquen y aparezcan nuevos admiradores del juego de los Messi, Iniesta, Xavi, Piqué y compañía. Lógico. El que gana, enamora, ley número uno del deporte. Lo que sorprende, y va más allá de las reglas del juego, es lo que está sucediendo en la ciudad de Barcelona y alrededores. Escuelas infantiles, colegios, universidades y hasta centros hospitalarios están siendo testigos de lo que ya se ha venido a denominar ‘nacional-barcelonismo’.

Y es que el la doctrina azulgrana se ha instaurado en todos estos centros, pasando a ser normal que los más pequeños tengan que aprender el himno del Barcelona o reciban clases de historia de la entidad que preside Sandro Rosell como algo obligatorio y como si formara parte de un temario oficial. La situación no es nueva. Empezó hace ya un par de años, pero en los últimos meses, algunos padres ya han alzado la voz. Ante la falta de respuesta en los organismos oficiales, los afectados han acudido a los dirigentes del Espanyol para que hagan suya la bandera de la reivindicación (…).

En algunos colegios se impartió un curso a padres y alumnos bajo el lema: “El Barcelona o la transmisión de los valores”. Además, en otros muchos de ellos se ha hecho tradición la visita al museo del equipo azulgrana como una de las actividades extra escolareso como fin de curso. La universidad pública de Barcelona tampoco se ha librado de ese ‘nacional-barcelonismo’ que dicen se ha apoderado de Barcelona. Una campaña denominada ‘Todos somos Pep’ ganó un concurso durante el pasado curso. La Generalitat, tal y como dijo a El Confidencial, no reconoce campaña alguna y afirma que todo obedece a cuestiones particulares de los diferentes centros y que en ningún caso se fomenta el ‘pensamiento único azulgrana’.

Fins aquí el conte de terror compartit pel nou Edgar Allan Poe de la caverna, un tal José Félix Díaz. He subratllat diverses frases perquè m’han fet gràcia.

Ha provocado malestar en otros equipos de solera como el Espanyol. Si us plau! Gairebé tot el que fa el Barça provoca malestar a l’Espanyol. Això és notícia?

Escuelas infantiles, colegios, universidades y hasta centros hospitalarios están siendo testigos de lo que ya se ha venido a denominar ‘nacional-barcelonismo’. Es pot saber quines? Un periodista és aquell que llença la pedra i amaga la mà? Un periodista és aquell que llença merda i engega el ventilador? No. Un periodista és aquell que aporta dades, proves i que contrasta les informacions. Sinó, no és un periodista. És un escriptor de ficció.

Y es que el la doctrina azulgrana se ha instaurado en todos estos centros, pasando a ser normal que los más pequeños tengan que aprender el himno del Barcelona o reciban clases de historia de la entidad que preside Sandro Rosell como algo obligatorio. Una altra vegada. Quins centres? On s’ensenya l’himne del Barça com alguna cosa obligatòria? Qui ha fet exàmens? Quina AMPA ha permès que s’ensenyi la història del Barça com matèria obligatòria? I els noms? I les dades? I les proves?

Algunos padres ya han alzado la voz. On són? Qui són? Noms i cognoms, si us plau.

En algunos colegios se impartió un curso a padres y alumnos bajo el lema: “El Barcelona o la transmisión de los valores”. Quins col·legis? Tots s’han posat d’acord per escollir el mateix lema? Si no es posen d’acord pels horaris, es posen d’acord per aquest tema? I en altre ordre de coses, heu notat com li agrada la paraula “algunos” al periodista (?) que signa la informació?

En otros muchos de ellos se ha hecho tradición la visita al museo del equipo azulgrana como una de las actividades extra escolares. En “otros muchos de ellos”? Qui són “ellos”? Quant és “muchos”? I, novament, quins són aquests col·legis? Per cert, al lloc web del Real Madrid s’assegura que es fa descompte especial per a grups i col·legis. Això vol dir que els col·legis visiten l’estadi de l’equip blanc? És nociu per la canalla el nacional-madridisme que fomenten?

Una campaña denominada ‘Todos somos Pep’ ganó un concurso durante el pasado curso. Com agrada a la caverna convertir l’anècdota en categoria. El tot per la part.

El periodisme-ficció no pretén distreure com ho faria qualsevol relat imaginat per un autor. La seva filosofia principal és fer mal. Pretén crear opinió, lo qual no és dolent per si mateix. El que a molts ens provoca una profunda indignació és que ho fa sense aportar proves, ni dades objectives. La única referència (certa o no), que aporta en un altre fragment, és que en el CAP de Les Corts “miden a sus pequeños pacientes entre dibujos de jugadores del Barcelona”. Quin drama pels nens. Això pot crear un trauma a les seves ments del que no es recuperin mai. Suposo que, per problemes d’espai, el periodista (?) no ha parlat dels psiquiatres i psicòlegs que han rebut a les seves consultes a presumptes nens que presumptament pateixen presumptes traumes pel presumpte contacte amb presumptes dibuixos del Barça.

Les facultats de periodisme tenen molta feina per endavant. On són les famoses sis W que ha de tenir una notícia (què, qui, quan, on, com i per què o, en anglès, what, who, when, where, how i why)? On són les dades contrastades? I les persones que ho denuncien? I la pregunta definitiva: on és la veritat? Parafrasejant una vella dita: quan la demagògia entra per la porta, la veritat fuig per la finestra.

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

http://www.elconfidencial.com/deportes/2011/11/02/el%2Dnacionalbarcelonismo%2Dla%2Dnueva%2Dasignatura%2Dobligatoria%2Den%2Dcolegios%2Dy%2Duniversidades%2D86967/#

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Vamos a contar mentiras. Tra… la… rá…
  1. Oriol López ha dit:

    Algunes notícies podrien acabar amb allò de: ‘Qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència’.

  2. Voro monjo ha dit:

    A mi em recorden aquestes noticies eixes pel.licules “basadas en hechos reales” en que el guinista s’inventa la mitat -o mes- del rotllo..

  3. Àlex Ribes ha dit:

    Teniu raó. El problema és que molta gent s’empassa aquestes mentides. Jo entenc que davant fets reals pot haver opinions amb les quals no sempre coincideixis. Però crear opinió amb mentides és un invent de Goebbels.

  4. Maria Boix ha dit:

    Ja no saben què inventar per posar gentussa en contra de Catalunya. Visca la imaginació! Veuen papus per tot!

  5. yeagov ha dit:

    No és nou que facin passar les invencions d’un presumpte periodista per informació, això si expliquen uns fets sense donar dades concretes quan un dels fonaments del periodisme és el qui, com, que, quan i on.
    Dir que en una escola han implantat un curs titulat “El Barcelona o la transmisión de los valores” sense dir el nom de l’escola incompleix amb l’esquema del que ha de ser una notícia. Diu que s’ha fet això però no diu quina escola, ni quan, ni on està aquesta escola.
    Seria com dir que un tren ha tingut un accident sense donar cap dada sobre el lloc, l’hora o com s’ha produit.
    L’article que comentes d’aquest periodista no es pot considerar ni tan sols una notícia, és pura opinió i tot i així faltant dades fonamentals que ens permetessin poder informar-nos més en profunditat ni tan sols pot considerar-se un article d’opinió, nomes són les cabòries d’un periodista cavernari.

  6. Tomàs ha dit:

    Són fets altament mancats d’ètica, periodística i personal.

    És degradant per a la professió de periodista. No són periodistes malgrat firmin i cobrin com a tals. Són minitalibans al servei d’uns senyors poderosos que tenen finalitats molt clares.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: