Sexualització Prematura (II)

A: http://trt2009.wordpress.com/2011/09/28/sexualitzacio-prematura-i/ vaig tractar del paper que la moda, amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i d’alguns pares, juga en la censurable pràctica de fer semblar als nens i sobretot a les nenes com a adultes, de manera interessada, però innecessària.

En aquesta segona entrega, veurem altres signes externs que van en la mateixa direcció, imagino que en un intent de crear tendència i fer negoci.

Nena amb sabates de taló

Així, darrerament s’ha anat instal·lant la moda de publicitar sabates de taló per a nenes. El fet que es publicitin, surtin fotos a les revistes de premsa rosa i es posin a la venda, implica (quasi sempre és així), que hi hagi qui ho compri.

D’aquesta manera, en algunes ciutats ja no és estrany veure nenes amb sabates de taló. Uns talons de poca alçada, però talons en definitiva.

En la mateixa línia de sexualitzar de manera prematura a les nenes, hi trobem els magatzems Primark (Anglaterra), que varen posar a la venda uns Bikinis amb “relleno” per a nenes de 7 anys, per a crear l’efecte d’uns pits ja desenvolupats.

Les crítiques rebudes des dels organismes per a la protecció a la infància, des de múltiples associacions i de persones anònimes varen fer que Primark retirés la peça de roba de la venda i es disculpés públicament. A la vegada, a Anglaterra s’ha engegat una campanya amb el lema “Deixa que les nenes siguin nenes”.

Biquini per a nenes de 7 anys amb "relleno"

Quina pressa hi ha per mostrar una nena com una adulta? Qui té aquesta pressa?

Soc partidari de que amb els nens i les nenes quan són petits, el millor és la naturalitat, contra menys coses forçades o artificials millor.

Quan el nen o la nena creixin, els hi mancarà temps per demanar tal o qual cosa. Serà llavors el criteri i la resistència dels pares el que farà que el nen arribi a portar el cabell seguint la darrera ocurrència del futbolista de moda, o que la nena porti les sabates o el pentinat de l’artista més coneguda d’una sèrie televisiva o de la cantant més de moda.

No critico les decisions familiars, que prou dificultoses són de vegades, sinó aquelles decisions unilaterals dels pares que “modelen” de manera exagerada la imatge dels seus fills.

Els pares, poden fer el que vulguin amb els seus fills en aquest sentit? Hi ha límits?

Tomàs Ramos – Http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , ,
Arxivat a Altres
6 comments on “Sexualització Prematura (II)
  1. Maria Boix ha dit:

    Ja fa temps que m’he acostumat a veure nenes de 3 anys cap amunt maquillades, amb les ungles pintades i els cabells tenyits, quan jo era petita això només passava per carnaval. Sobre la manera de vestir, a moltes famílies és la criatura qui decideix què se li ha de comprar i què es posa. Trobo que no és gaire correcte, tampoc trobo correcte que jo no tingués uns pantalons fins els 13 anys; un terme mig és el millor. Els nens d’avui dia tenen massa facilitats i llibertats i no és bo.

  2. Tomàs ha dit:

    D’acord amb que els nens i les nenes d’ara ja no són com els de fa uns quants anys. Tenen tanta informació visual al seu voltant que no pot ser d’una altra manera.

    La meva crítica va cap als pares que vesteixen, pentinen o fan anar als molt petits de manera exagerada o amb vestit i complements que no els pertoca per l’edat. Són comportament que no aporten res al nen o a la nena.

    És un cremat etapes sense sentit. Ja prou volen córrer els petits com per a que els pares siguin els primers. Una justa mesura sembla un bona recomanació.

  3. Oriol López ha dit:

    Posar unes sabates de taló a una nena em sembla del tot inadequat. Que els talons no són gens saludables per als peus és quelcom que molts especialistes han dit una i altra vegada, però encara ho són menys quan el peu s’està encara conformant i està creixent. Cada etapa de la vida té el seu temps i els seus requeriments. Entenc també que els pares i les mares que segueixen aquestes modes no ho fan amb intenció de perjudicar les seves filles, sinó, segurament, perquè que en desconeixen els riscos.

  4. Tomàs ha dit:

    Podria ser que una part dels pares que fan aquestes coses no n’estiguin assabentats dels riscos que per a les seves filles pot significar que de ben petites ja portin talons, però una altra part ho fan per sobresortir, per ser diferents.

    Uns altres perquè volen demostrar que estan a l’última i que són el més guais.

  5. Albert ha dit:

    Tens raó. Hi ha una mena de deria per cremar la etpa de la infantesa, quan aquesta ha de viure’s amb naturalitat, amb més senzillesa. Els nens, cada vegada més, es veuen sotmesos a major estres, a seguir les modes, a estar sobrecarregats de feines. L’alternativa es visquin i aprenguin, que siguin actius, però amb més flexibilitat i amb naturalitat. No crec que en el fons tinguin “masses llibertats”, quan se’ls fa esclaus de les modes i els estereotips dels adults, també en el vestit, però en moltes altres coses. Salut.

  6. Tomàs ha dit:

    Hola Albert.

    Estic d’acord amb això de la naturalitat i la senzillesa.

    Segurament cada vegada els pares són menys l’únic referent per a nens i nenes, tenen tants inputs que els arriben des de tot arreu que les influències són diverses i molt variades.

    Des de ben petits ja formen part del mercat, són objectiu dels comercials i dels experts en màrqueting.

    M’apunto a això de que puguin viure i aprendre sense ser massa esclaus,

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: