No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.Lluís Llach
En aquesta cançó, Companys, no és això, que podeu escoltar al seu disc El meu amic el mar (1978), en Lluís Llach denuncia que en la transició de la dictadura a la democràcia no s’han acabat d’obtenir tots aquells drets i llibertats pels quals es va estar treballant durant tant de temps i ens convida a no resignar-nos i a continuar treballant per aconseguir-los. Podeu escoltar una versió d’aquesta cançó en polonès al vídeo següent:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 