Equip petit o gran?

Aquest vídeo de “L’equip petit” que penjo més avall ja fa uns quant mesos que circula i segurament molts ja l’haureu vist. Però crec que val la pena recordar-lo de tant en tant perquè fa reflexionar, que és l’important. A mi personalment, m’agrada que de tant en tant em facin reflexionar. M’ajuda a créixer i a avançar, i també a matisar i polir els meus punts de vista. En aquest cas, però, no m’ha fet matisar sinó més aviat el contrari: me l’ha reforçat, que també va bé.

I és que sempre he pensat que vivim sota un excés de competivitat. Sembla que l’objectiu únic és guanyar, ser el primer. No hi ha premi per als segons, i molt menys per als últims. S’ha de ser el millor, i la resta tant se val, és secundari. I és precisament aquesta resta de la que ens n’oblidem gairebé sempre. Ens centrem en un objectiu concret i ens hi obsessionem fins que hi arribem. O fins que algú ho fa abans que nosaltres. Si s’aconsegueix l’objectiu, obtenim la satisfacció. Si no, la decepció. I un cop passa el moment d’eufòria o de plor -i tots dos solen ser efímers-, ens quedem només amb el record d’aquest instant final.

I què passa amb el camí? És que no és important el camí que hem recorregut, el que hem viscut, el que hem sentit, el que hem après? Estem satisfets amb el camí? L’hem gaudit? I què vol dir ser el millor? Ser el millor en una habilitat concreta que ens ha permès ser el primer? Ser qui menys falla o qui més aprofita les errades dels altres? Ser el més competitiu, el guanyador?

Però, deixant de banda l’obvietat que l’important és participar, viure i gaudir, el que també m’interessa i considero important és que ens preguntem si en acabar som millors que nosaltres mateixos quan vam començar el camí. Hem millorat la tècnica, les habilitats, la sabiduria, l’actitud? Hem après quelcom? Som més madurs? Som millors persones? En resum, hem crescut?

Perquè si el nostre objectiu únic és guanyar i fer-ho JA, doncs endavant. Busquem uns rivals fàcils de vèncer i segur que ho aconseguirem. Serem els millors. Però si realment volem avançar, busquem objectius més ambiciosos, pensem en l’impossible. Segurament el camí serà dur. Potser pot arribar a frustrar tant que acabem polsant el botó de STOP per passar-nos a un altre objectiu més assequible. Però en qualsevol cas, segur que n’aprendrem, i molt. Dels fracassos se n’aprèn infinitament més que dels èxits. I ens fa ser més forts i grans. Potser no serem els millors, però sí que serem cada dia una mica millors.

En fi, aquí teniu el vídeo. Un vídeo que, per a mi, no s’hauria de titular “l’equip petit” sinó més aviat “l’equip gran”. Si encara no l’havíeu vist, feu-ho, que val la pena!

 

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Equip petit o gran?
  1. Oriol López ha dit:

    Tan de bo no perdin aquesta actitud davant la vida quan creixin i es facin grans. Seria una llàstima.

  2. Maria Boix ha dit:

    Jo crec que és un gran equip, aquests nens són fantàstics. Trobar tants nens junts que sàpiguen perdre i amb aquesta empenta és increïble. Que segueixin així i desitjo que ben aviat marquin un gol, s’ho mereixen!

  3. Tomàs ha dit:

    Si, ja havia vist el vídeo. I si, després de gravar el vídeo varen marcar un gol en algun partit vaig llegir a la premsa.

    Tot un exemple, pel que fa als nens, als preparadors i als pares i les mares. Saber explicar que no tot és guanyar sempre i que hi ha moltes més coses al voltant de guanyar i de perdre i que el més important és aprendre, fer equip i créixer, com a persones i com a conjunt.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: