No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.
Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.
No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.
Autor: Lluís Llach
En la cançó anterior, No abarateixis el somni (1984), en Lluís Llach ens demana que no rebaixem les nostres expectatives, que no fem concessions innecessàries respecte dels nostres objectius, o acabarem sentint menyspreu cap a nosaltres mateixos. Podeu escoltar-la en els discs T’estimo (1984) i Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 