Tot i la seua exultant joventut, a Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) li segueix l’ombra d’una abundosa obra poètica adornada amb premis i distincions. Artista polifacètica (és guitarrista de la formació metal Red for more i una excel·lent recitadora, entre d’altres vessants), amb el seu darrer poemari Caure (Edicions 62, 2011) va guanyar el XLIX premi Ausiàs March de Gandia.
Caure és un poemari juganer i de senzillesa aparent, d’una radical renúncia a la pirotècnia per apostar per imatges i conceptes que s’han de revisitar per extraure’n tot el suc. Poesia del “jo” que guanya en segones i terceres lectures, que incita a la reflexió i que connecta d’alguna forma amb la sensació col·lectiva de caiguda lliure, de davallada. A Laia Noguera, però, les crisis no la bloquegen ni la limiten. “No em fan por les crisis, són necessàries. De fet, ara tenim una gran oportunitat de reconduir tota aquesta merda que nosaltres mateixos hem generat, d’eliminar la noció que ens havíem creat del món”, va dir de forma bastant precisa en una entrevista.
El poema que reproduïm el va recitar en l’acte de recollida del seu premi on un servidor va fer de teloner com a receptor del premi de narrativa en la mateixa edició, la darrera celebrada. I fa temps que ens havíem compromés a reproduir-li ací. Allà va, doncs:
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
Doncs felicitats a tots dos. Rebre el reconeixement públic no és senzill, en aquest món molt poques coses es regalen i segur que aquests premis són el producte d’una bona feina.
Això espere, Tomàs, que els lectors opinen el mateix. Gràcies.
Xavier, em sumo a la felicitació del Tomàs.