La Casa Reial, Urdangarin i el Rei Lleó

Ara que es parla tant de la Casa Reial, dels seus membres i sobretot d’Iñaki Urgandarin, us en parlaré de tot plegat però mitjançant la pel·lícula el “Rei Lleó” de Walt Disney Pictures (1994).

Segons els seus productors, es varen basar en l’Antic Testament i en l’obra teatral Hamlet de William Shakespeare. Així mateix, se’ls va acusar de copiar idees de l’anime del 60’ Kimba: el lleó blanc.

Bé, però del que vull parlar és del concepte i del sentit de la monarquia espanyola.

En la pel·lícula veiem com hi ha una classe social dirigent, en la qual és el naixement el que determina qui forma part d’aquesta elit.

Aquesta concepció d’arribada al poder (ser Rei), per naixement, tira pel terra qualsevol discurs sobre que tots els homes i les dones som iguals, i tot allò de que tots tenim els mateixos drets.

En la pel·lícula passen moltes coses, hi ha afectes, servents, traïcions i mort…, com en la vida real, o en aquest cas, Reial.

En acabar, un cop ofegada la revolta, el poder torna a Musafa. Aquest, aixecant a la seva cria, Simba, en braços proclama que el règim es mantindrà en el temps.

El petit Simba, beneït des del bressol, per allò tant opac de que el poder passa de pares a fills, serà educat en els mateixos valors classistes, oligàrquics i racistes que han guiat l’educació del seu pare i dels seus antecessors.

Es tracta de perpetuar el statu quo.

Musafa i Simba, en una escena de El Rei Lleó

Hi ha una escena, la de la foto, en que Musafa, el pare, manté amb Simba el fill mascle (és clar) la següent conversa:

  • Musafa: Mira Simba… tot el que toca la llum és el nostre Regne.
  • Simba: (sorprès) Vaja!
  • Musafa: De la mateixa manera que el Sol, un regnat té un naixement i un final. Un dia, Simba, el meu regnat acabarà com la posta de Sol i un nou dia naixerà amb un altre Rei, que seràs tu.
  • Simba: (seriós i desconcertat) I tot això serà meu!
  • Musafa: Tot

Els missatges de la pel·lícula són demolidors: classisme, oligarquia, dret successori per naixement, s’aparta a les dones (en aquest cas, femelles) del poder, servents, seguidors. I Scar, el germà del rei lleó, que vol usurpar-li el poder, mor!

La pel·lícula és un cant a la monarquia absoluta, a un determinat patró de com han de ser les coses.

Tot això bé a que en aquestes festes he tingut oportunitat de veure com uns nens veien aquesta pel·lícula, a l’igual que l’han vist i la veuran milions i milions de nens i de nenes. I un no pot deixar de pensar…, però seran poca vergonyes!

Durant dècades no es podia ni parlar de la corona (curiós nom). Recordem casos com els de Miki Moto, la revista El Jueves i tants i tants d’altres que varen ser silenciats o denunciats directament per gosar parlar o criticar determinades actuacions d’algun dels seus sagrats membres.

Al llarg de dècades, hi ha hagut un pacte de silenci i, sobretot por, molta por. Ningú gosava parlar, si no era per glossar tan magna institució.

Quantes coses s’hauran silenciat!!!

Quan es comenci a explicar tot el que els polítics i els periodistes saben, s’ompliran milers d’hores de televisió i ràdio, i milers de fulls de diaris, de llibres i de revistes.

L’Urdangarin, pel que diu la premsa, té molts números per haver d’intentar donar resposta a moltes coses de difícil explicació, i tot indica que des de la casa Reial ja l’han deixat de costat. Ja han fet gestos per separar-lo físicament del seu cercle més íntim i més nuclear.

Fa poc, hi havia queixes de que s’estava practicant un judici paral·lel. Però si ha estat la pròpia casa Reial la que l’ha deixat caure. La que l’ha tret de circulació, la que, guardant silenci, no ha explicat el que sabia.

No ens enganyem, no és sinceritat, ni tampoc justícia o democràcia, és interès. Salvar les següents generacions de reis és el que està en joc, i si pel camí s’ha de sacrificar un peó o un alfil, o fins i tot una reina, com en els escacs, doncs es sacrifiquen.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La Casa Reial, Urdangarin i el Rei Lleó
  1. Oriol López ha dit:

    L’art no és mai innocent, sempre transmet uns valors, o una manca de valors, i sovint té més influència en l’educació dels nous ciutadans que l’escola o els pares.

  2. Tomàs ha dit:

    Tal i com dius, poques coses de les que arriben als demés són innocents, i el cinema no ho és en absolut, per ho bo i per al que no ho és de cap de les maneres.

    Disney no és transparent, fa uns missatges que sovint són tèrbols, excessivament tristos, cruels o políticament molt incorrectes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: