Els pobres que no tenen res seu.

En Magneto sembla que atrau el metall...

En Magneto sembla que atrau el metall…

Suposo que tots tenim com a mínim un conegut “a la moda”, aquesta és una vella tradició que mai hem de perdre. Us estic parlant sobre aquell personatge que a totes les xerrades vol que sentim una immensa pena per ell, perquè segons ens diu és molt pobre, els seus motius més o menys sempre son els mateixos:

– No té habitatge propi ell és tan desgraciat que no ha pogut mai gaudir d’una hipoteca, s’ha conformat vivint al pis o la caseta que els seus pares li van comprar.

– El seu cotxe és el cotxe d’empresa, quina putada, mentre la resta gaudim amb un cotxe que hem pagat ell s’ha de conformar amb fer servir aquell cotxe que mai serà seu (ni el seu manteniment o avaries..,).

– De vacances va de gorra a la caseta que els seus pares tenen a Puigcerdà o al apartamentet de Cadaqués. Quina manera de condicionar-los, no és just.

Per sort per a tots aquests que viuen en una situació semblant hi ha una persona que ha donat la cara, hi ha un valent que públicament ha posat les cartes sobre la taula, es tracta del nostre estimat Rei. Ell, pobre, no viu a casa seva, els seus cotxes no son seus, els palaus i palauets tampoc, els seus treballadors son nostres, de fet tot el que té és nostre i ell dels 60 milions que ens costa tan sols en gestiona nou.

La lectura matinal de diaris avui ha estat especialment repugnant, de fet ara mateix estic patint pel cul del nostre estimat monarca, ja després de tantes llepades deu estar ben encetat. Com a mostra us deixo unes frases que avui he pogut llegir a la meva “fre-vanguardia”, que es despenja amb un editorial titulat “Por 19 céntimos de nada”:

-“Tenemos unos reyes ‘low cost’… por 19 céntimos de euro per cápita tenemos una jefatura del Estado que para sí quisiera la ahorradora Merkel”.

-“Ni el Rey ni el Príncipe tienen propiedades”.

-“En el gesto de la Casa del Rey, especialmente pensado para lasngeneraciones más jóvenes, hay un reflejo del 15-M. Pero es muy posible que los teóricos de la indignación no se enteren (o no quieran enterarse)”.

Que bonic, oi?, ens serveixen unes dades més manipulades que les de Grècia al voler entrar a l’euro i a nosaltres ens deixen dues alternatives, o aplaudir o callar. Doncs no m’interessa gens això, la propera vegada que em demanin quan cobro li restaré els meus viatges, totes les despeses en transport, les despeses en habitatge, el que em doni la santa gana i més tard segur que encara puc dir que possiblement no cobro res, ja que tinc més sortides que entrades, quins collons que tenen alguns. No hi ha dubte que pel que respecta a la vida i a la justícia no tots som iguals ni de lluny.

http://politica.elpais.com/politica/2011/12/28/actualidad/1325068042_172333.html

http://www.casareal.es/laCasa/presupuesto-ides-idweb.html

Quant a

::.·No sé que no sé res·.::

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Els pobres que no tenen res seu.
  1. didaclopez ha dit:

    Pel Cap d’Any del 1917, amb Rússia en guerra, es renovaren, des de tots els estrats i condicions de vida de l’Imperi, renovades salutacions i agraïments al Gran Pare Nicolau II, Tsar de Totes les Rússies. Llegint aquestes solemnes estupideses monàrquiques (o monòrquiques), hom té una sensació de déja vu.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: