La repressió contra els moriscos que s’inicia a l’Espanya dels Reis Catòlics

"Inquisition", de Rory FinnerenGérard Dufour en el seu llibre La Inquisición española. Una aproximación a la España intolerante (1986), ens explica al respecte del procés de repressió que s’inicià a l’Espanya dels Reis Catòlics contra els moriscos que:

“Cierto es que los cristianos odiaban tanto -por no decir: más- al Islam que al judaísmo pero toleraban a los moros vencidos, por su valía laboral. En el reino de Aragón especialmente constituían una excelente mano de obra agrícola. Por ello y para acelerar la rendición de Boabdil en Granada, los Reyes Católicos no dudaron en firmar las Capitulaciones de Santa Fé con un artículo especial por el que se comprometían a garantizar para siempre jamás la libertad de culto de sus nuevos súbditos…A partir del 15 de febrero de 1502, por real decreto de Isabel y Fernando, todos los moros que no quieran convertirse deberán abandonar el reino en el plazo de un mes…De hecho, la medida de expulsión no entrará en vigor más que en Castilla. En el reino de Aragón, la hostilidad de los grandes propietarios de tierras la convierte en letra muerta, e incluso en las Cortes de Monzón (1510) y de Zaragoza (1519) se reafirma solemnemente que los moros de Aragón no están obligados a abrazar la fe cristiana…el 16 de octubre de 1525 los moros que han permanecido fieles al Islam tienen la obligación en adelante de llevar una señal distintiva (en forma de media luna) que los expone al oprobio popular. Menos de dos meses más tarde, el 8 de diciembre, un nuevo decreto fija para el 31 de enero de 1526 la fecha límite en que deberán escoger entre el bautismo o el destierro. A partir de entonces no tiene que haber, teóricamente, ningún infiel en todo el territorio español…Así pasan los moriscos a la clandestinidad, lo mismo que los judeizantes.
Las incitaciones del Santo Oficio a la delación encuentran un eco particularmente favorable en el transcurso de los siglos XVI i XVII cuando se trata de moriscos: de 49.000 procesos examinados por Jaime Contreras, más de 11.000 entran en la rúbrica de mahometismo. En el reino de Aragón donde abundaba especialmente la población morisca, esta herejía viene a la cabeza de las que sanciona la Inquisición: unas 7.500 condenas de un total de 26.000 aproximadamente, esto es, un 29%. Hay regiones, igualmente de fuerte densidad de población morisca, que ofrecen estadísticas más reveladoras: Valencia, 60%…; en Granada, entre 1550 y 1570, el Santo Oficio se ampara anualmente de los bienes de 70 moriscos.
Semejante encarnizamiento contra los moriscos fue políticamente una catástrofe….La actitud sistemáticamente recelosa de la Inquisición ha hecho imposible toda coexistencia pacífica entre les dos comunidades, morisca y cristiana. Y cuando la opresión se vuelva intolerable, como, por ejemplo, en Granada, donde la Inquisición aumenta sin cesar las confiscaciones (entre 1563 y 1568 alcanzan su punto álgido) ocurrirá la inevitable sublevación. Una de las más célebres fue la de las Alpujarras o guerra de Granada en 1568, duramente reprimida pero sin poder acabar con el miedo de una rebelión general de los moriscos, apoyados por el Gran Turco…En tales circunstancias no hay que extrañarse de que Felipe III decida expulsar a los moriscos de los reinos de Valencia y Castilla, en 1609, y de Aragón, Andalucía y Murcia, al año siguiente. Por miedo de una alianza entre moriscos y bereberes, 300.000 personas fueron deportadas al Magreb con gran detrimento de la economia nacional y de los intereses de los latifundistas aragoneses.
La Iglesia española, atrincherándose en una actitud estrictamente represiva, faltó gravemente a su misión evangélica de enseñar a los gentiles. Todo lo que hizo fue enfrentar de manera irreversible a dos comunidades que, sin su actuación, hubieran llegado a entenderse. Y hacer pagar caro a España el precio de una supuesta unidad religiosa.”

El Dr. Juan Francisco Pardo Molero de la Universitat de València ens diu a De mudèjars a moriscos. La conversió forçada, publicat dins del llibre de diversos autors Entre terra i fe (2009), publicat en ocasió del IV centenari de l’expulsió dels moriscos, al respecte del decret del 1502:

Finalment, el 1502, els reis van estendre l’obligació de batejar-se, o emigrar en condicions poc favorables, a tots els mudèjars de Castella.
L’assumpte, no obstant això, era estrictament castellà. No hi havia per què escampar-lo a la Corona d’Aragó, on moltes comunitats islàmiques eren de senyoriu. Una ordre de baptisme o expulsió hauria sigut una amenaça massa greu per als nobles. I també hauria afectat els interessos del rei, desitjós de mantenir poblades les moreries de reialenc. Però els episodis castellans no van deixar d’influir a València. La conversió de 1502 va convèncer molts mudèjars valencians que el seu torn no tardaria a arribar. Hi havia, a més, el temor que la Inquisició començara a actuar contra ells si defensaven la seua religió. Els nobles van presentar al rei un quadre terrible de les conseqüències que provocaria una conversió forçosa o una expulsió, argumentant que suposaria la ruïna del regne, perquè l’enfonsament de les activitats exercides pels musulmans arrossegaria tots els altres sectors econòmics i socials. […] Davant de les notícies d’una «gran comoció e moviment» pel decret de Castella, el rei s’afanyà a assegurar que no pretenia estendre’l a València i a ordenar que no es maltractara els mudèjars, però també que se’ls impedira abandonar el vassallatge, la qual cosa anava encaminada a tranquil·litzar els nobles. El pànic entre els musulmans, no obstant això, no va cessar, i Ferran hagué de prometre a les corts, tant a Aragó i Catalunya (1502-1503) com a València, que no expulsaria els mudèjars, ni els obligaria a convertir-se.

No obstant, i malgrat els advertiments per part dels nobles de les conseqüències funestes per a l’economia que tindria l’expulsió, com sabem, el rei va incomplir la seva promesa i el 1609 es materialitzava l’expulsió dels moriscos al regne de València, no sense l’oposició de la noblesa valenciana, com es pot veure en forma dramatitzada en el vídeo següent corresponent a un fragment del musical “Mar i Cel” (1987) de Dagoll Dagom basat en l’obra de teatre “Mar i Cel” (1888) d’Àngel Guimerà (1845-1924):

Tant de bo aprenguem de la història i no ens tornem a deixar portar pels qui volen tornar a sembrar la discòrdia entre les comunitats cristiana i musulmana.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La repressió contra els moriscos que s’inicia a l’Espanya dels Reis Catòlics
  1. Voro ha dit:

    Es un capítol molt lamentable de la història de l’Església catòlica i els seus aliats de la realessa. Realment, quan Hitler va ordenar la persecució dels jueus i les jueves allà pel 1944, no va fer mes que seguir la “tradició” existent, encetada des del primers anys del cristianisme i agreujada per fets històrics puntuals com el descrius en aquest article. Em preocupa pensar que potser no s’haja acabat encara aquest problema…

    • Oriol López ha dit:

      A mi també em preocupa que encara avui hi hagi molts que atien el racisme i la xenofòbia des de tribunes privilegiades com mitjans de comunicació i partits polítics.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: