He llegit que a un noi australià li han multat amb 608 euros per ensenyar-li el cul a la reina Isabel II d’Anglaterra quan anava acompanyada del seu marit: un de tants ceros a l’esquerra que pul•lulen per les monarquies mundials. La pregunta que em ve lògicament al cap és: la reina va mirar? Perquè, d’acord, el noi potser no s’assembla a Brad Pitt, però estic segur que és el cul més rodonet i musculat que la monarca ha vist en dècades i, per molta reina que sigui, les hormones són les hormones. A més a més, el cul estava decorat amb els colors de la bandera australiana, suposo que amb els seus estels i tot. Si fos la bandera de Japó ja haurien sortit uns quants acudits homòfobs.
Tanmateix, més enllà del que pugui representar per aquella dona permanentment cabrejada amb el món, del fet resulta fàcil extreure una conclusió: ha pensat algun publicista en treure un profit a aquesta superfície del cos com a element d’insercions (no sé si és la paraula més adient) publicitàries. Un cop esgotades gairebé totes les possibilitats i totes les tècniques, queden els culs. Grans, petits, rodonets, adiposos… És o no és una bona idea? Podríem anomenar-la publicul. Molts futbolistes ja la porten als pantalons. Però un cul, en el seu aspecte més natural, causaria més impacte. Al cap i a la fi, és el que pretén la publicitat.
Us imagineu quines campanyes electorals més maques? Ja no es faria la tradicional enganxada de cartells sinó enormes flashmobs de polítics ensenyant el cul. Rajoy i la gavina, Rubalcaba i la rosa, CIU i el seu somriure… TV3 hauria de mesurar la mida de tots els culs per acomplir estrictament la llei electoral. Els periodistes continuarien, això sí, sense signar la informació electoral. Al final, els ciutadans acabarien votant el millor cul. Que és més o menys el que es fa ara perquè hi ha discursos que provenen d’una certa aerofàgia intel•lectual.
Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Àlex, em sap greu dir-t’ho, però, per a mi, no és una bona idea, Si veure la cara d’alguns polítics em provoca nàusees, ja no sé què em passaria amb el cul. D’acord que, per exemple, la reforma laboral està feta amb el cul, però preferiria no saber com és.
L’altre dia em vaig trobar aquesta foto, només se’n veu una part i no crec que sigui el seu.
Doncs jo crec que això del publicul té moltes possibilitats…
Home, si pensem que a Espanya ho fan tot amb el cul, sí que és una bona idea.
608 euros per ensenyar-li el cul a la reina?. Ho trobo excessiu. Sempre hi ha un funcionari lleial disposat a salvar les monarquies de la visió dels culs dels súbdits.