SER BILINGÜE

EL BILINGÜISME

Ser bilingüe és una cosa ben curiosa. Sempre hi ha qui t’acaba parlant dels suposats avantatges o dels suposats inconvenients. El bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l’existència de dues llengües en un individu o un grup social.

Hi ha diversos tipus de bilingüisme:

• Bilingüisme individual: es produeix quan un individu té la capacitat de dominar dues llengües.
• Bilingüisme social: quan en un determinat grup social de qualsevol mena es fan servir dues llengües, a causa de qualsevol factor (imposició política, immigració, necessitats de comunicació…).
• Bilingüisme territorial: es produeix quan es divideix un territori en dues parts i a cada una s’utilitza una llengua diferent. Exemple: Bèlgica on es parla francès i flamenc, o Canadà on es parla anglès i francès.

Des del punt de vista científic, cal distingir acuradament el bilingüisme social i l’individual, que són fenòmens diferents, encara que sovint relacionats. En la pràctica el bilingüisme social no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús. Els grups socials dits bilingües no ho solen ésser de manera homogènia ja que es donen moltes diferències individuals en el grau de competència lingüística. Cal tenir present, per tant, que les dades estadístiques i la majoria són estudis fets en nens, per tant, no es poden extrapolar directament a adults individuals sense més. Molts treballs es fan en població que parla anglès i espanyol als Estats Units. Els hispans d’allà són un bon exemple de bilingüisme, però difícilment es poden comparar amb els monolingües en anglès en termes socioeconòmics. I les diferències que es troben poden ser pels idiomes o per l’estatus social. Encara que s’intenti corregir aquest factor, en ocasions no és tan fàcil.

Així, diferents estudis d’investigació destaquen que:

–          Les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques en què es fan servir funcions executives a causa d’una diferent forma de control cerebral.

–          Un altre estudi apunta al fet que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma, a més no cal parlar el segon idioma amb fluïdesa per tenir-ne els efectes.

–          Les persones bilingües tenen una morfologia cerebral diferent a la resta i tenen més capacitat de concentració i més avantatges cognitius.

–          La riquesa i fluïdesa en l’ús del llenguatge sembla ser més gran en els monolingües que en els bilingües. Es troba que triguen una mica més a trobar la paraula que busquen. Que amb més freqüència tenen la sensació d’encallar-se, i això els passa en els dos idiomes que dominen.

–          Els bilingües resolen millor els problemes que no els monolingües.

–          Altres estudis troben que ser bilingüe fa que l’aparició dels símptomes de demència senil o Alzheimer trigui al voltant de quatre anys més que no pas si ets monolingüe. L’afectació del llenguatge que succeeix en les persones bilingues amb malaltia d’Alzheimer es produeix de manera similar per a ambdues llengües en què el pacient té competència lingüística. Les persones malaltes d’Alzheimer preserven prou bé les capacitats fonològiques (so) i morfològiques del llenguatge i per contra es deterioren els processos que tenen a veure amb la semàntica (significat)  i el lèxic (vocabulari).

EL CERVELL BILINGÜE

Els subjectes bilingües tenen més matèria gris a l’escorça cingulada anterior (Fig.1), una àrea cerebral que és fonamental per a suprimir informació irrellevant i conflictiva. Igualment, els investigadors han trobat una correlació positiva entre el temps de resolució d’un conflicte i la densitat de matèria gris en la mateixa localització anatòmica abans esmentada.

Així mateix presenten un significat augment de l’oxigenació sanguínia dins de l’àrea relacionada amb el processament del llenguatge.

 
Fig.1

Altres estructures cerebrals com el precuneus (Fig.2) han mostrat una activació en ser utilitzat el bilingüisme. També diferents llocs i graus d’activació a l’àrea de Brocca (àrea del llenguatge-Fig.3), al cerebel i al gir angular i supra marginal, segons l’idioma usat.

Fig.2

Fig.3

Això sembla indicar que el bilingüisme té una influència directe sobre la morfologia del cervell, i que des del naixement es va optimitzant durant el creixement per dur a terme tasques cognitives que requereixen decisions ràpides i eficients. Aquest procés utilitza les mateixes estructures neurals. El seu ús continuat afavoreix un major desenvolupament.

Referències

Albert Costa, Marco Calabria, Paula Marne, Mireia Hernández, Montserrat Juncadella, Jordi Gascón-Bayarri, Alberto Lleó, Jordi Ortiz Gil, Lidia Ugas, Rafael Blesa, Ramón Reñé (2012): ” On the parallel deterioration of lexico-semantic processes in the bilinguals’ two languages: Evidence from Alzheimer’s disease”, Neuropsychologia, doi: 10.1016/j.neuropsychologia.2012.01.008.

Jubin Abutalebi, Pasquale Anthony Della Rosa, David W. Green, Mireia Hernandez, Paola Scifo, Roland Keim, Stefano F. Cappa i Albert Costa (2011): “Bilingualism Tunes the Anterior Cingulate Cortex for Conflict Monitoring”, Cerebral Cortex, doi:10.1093/cercor/bhr287.

Ioulia Kovelman, Mark H. Shalinsky,Katherine S. White, Shawn N. Schmitt, Melody S. Berens, Nora Paymer, and Laura-Ann Petitto(2009): “Dual Language Use in Sign-Speech Bimodal Bilinguals: fNIRS Brain-Imaging Evidence”, Brain Lang. 2009 May–Jun; 109(2-3): 112–123.

Shirin Ahmed