Mare: Vull anar a parlar amb la professora.
Pare: És pot saber què ha fet ara el nen?
Mare: El nen no ha fet res. Ho ha fet ella.
Pare: Ella? Què ha passat?
Mare: Que ha penjat unes fotos al Facebook.
Pare: Doncs… no entenc què hi ha de dolent. Tothom té Facebook i penja fotos.
Mare: Sí… però tu no has vist les fotos. Mira, mira. Aquesta és la professora del teu fill.
Pare: Collons!
Mare: Has vist quina pelandrusca?
Pare: Deixa’m, deixa’m. No apaguis l’ordinador.
Mare: És pot saber què estàs fent?
Pare: Tu què hi creus? Busco més fotos.
Mare: No siguis porc! Tanca això ara mateix!
Pare: Ei, que ho faig perquè vull informar-me.
Mare: Tanca, tanca.
Pare: Doncs, hauré d’anar a parlar amb la profe.
Mare: Què? Si mai has anat al col·legi! Ni a una miserable reunió de l’AMPA!
Pare: Sí, però això és diferent. No està bé que…
Mare: Ets un porc!
Pare: Ei, que només vull que em signi la foto.
Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Patètics els pares… si la noia hagués estat fotografiada traficant amb drogues, o maltractant algú, ho entendria… però parlem d’ unes fotos normaletes fetes fora de l’ àmbit escolar. A veure si ara els professors no podran tenir vida privada i a les estones lliures hauran d’ anar a missa… Si la professora feia la seva feina correctament, castigar-la pel que fa o deixa de fer ( de manera legal ) a les seves estones lliures em sembla absurd. No vull pensar com sortiran els fills amb tants traumes repressius dels pares
Totalment d’acord. És la hipocresia de sempre. :-(
Jo també sóc de l’opinió que el que es faci fora de la feina, en l’àmbit privat, no hauria d’interferir en l’esfera professional.
Això ha passat a Itàlia?. Desprçes del pas de Berlusconi (i les seves velines) i de la Cicciolina per la política italiana ens espantem de les fotos d’una professora. Almenys ella ho fa en privat, a diferència dels altres dos.