‘Rango’, la gojosa raresa de Gore Verbinski

Segurament molts de vosaltres no se sentiu molt estimulats per visionar Rango (2011), la pel·lícula dirigida per Gore Verbinski que va obtindre el darrer oscar com a millor film d’animació. Potser pel fet de ser un producte de la Paramount i Nickelodeon (no dels talentosos laboratoris de Pixar), facturada pel director de la nissaga Pirates del carib, no anàreu a veure-la al cinema. I si no teniu fills, menys encara. I qui sap si ara tampoc no sentiu aquella pulsió malgrat haver estat distingida per la indústria de Hollywood, la qual cosa, segons casos, tampoc no és garantia de res. Estareu cometent un greu error.

Ben mirat, l’oscar sembla un miracle. Rango és, amb molta diferència, una de les pel·lícules més estranyes (d’animació o no) dels darrers temps. Gojosament estranya. Parlem d’un western contemporani, amb una inspiració estètica d’spaguetti, protagonitzat per un carregant camaleó a la recerca de la seua identitat. A la primera escena apareix un grup de mussols mariachis que, a mode de cor de tragèdia grega, presenten la història i aniran introduint cada part. A continuació, unes seqüències on el protagonista articula un divertit però estrany monòleg sobre la interpretació i el paper del conflicte com a detonant narratiu. Això mateix.

De seguida, un aparatós i embogit accident provoca que Rango quede abandonat en el desert, on coneixerà un armadillo zen que li marcarà el camí del seu esdevenir vital, de la seua recerca de la identitat. Un fragment filosòfic que dóna pas a una trepidant aventura amb una àguila i un gripau… I així. Un producte intel·ligent, amb gags majestuosos, creuat de referències contínues a pel·lícules dels CoenSergio LeoneClint EastwoodCoppola (espaterrant la seqüència d’uns talps volant sobre rates penades i disparant sobre una caravana amb el fons musical de la Cavalcada de les walquíries, deWagner…. amb arranjaments de banjo! Suprem), entre moltes altres.

Això i una espectacular factura en el que fa referència a les tècniques d’animació i un excel·lent treball de direcció artística, especialment en el disseny dels personatges, completen els al·licients. Faig constar que la tinc molt estudiada, la pel·lícula: si teniu xiquets ja sabreu que la mamprenen durant una llarga temporada amb la mateixa cinta. El meu, per regla general, no té mal gust: Cars (a mi aquesta no m’agrada), Buscant a Nemo, MadagascarBob Esponja, la pel·lícula (no féu carasses: és una bandarrada impagable) o les meravelloses Up i Wall-e, són algunes de les seues preferides. Amb Rango, però, sóc incapaç de saber d’on procedeix el seu entusiasme, perquè sembla parida per uns adults-adolescents friquis i fumats. Com diu el meu fill, “una passada”. Ho és. Vosaltres mateixos.

sotalacreueta.blogspot.com

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “‘Rango’, la gojosa raresa de Gore Verbinski
  1. Sophia Blasco ha dit:

    Gràcies per descobrir-nos aquesta joia, aniré a veure-la!
    La projecten a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, dos dies diferents, diumenge 25 de març i divendres 30 de març, us deixo l’enllaç http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/els-millors-films-de-lany/rango

  2. Oriol López ha dit:

    Després de llegir l’article i aprofitant el que ens diu la Sophia que la podem veure aquests dies a la Filmoteca, no me la penso perdre.

  3. Oriol López ha dit:

    Gràcies, Xavier, per la recomanació, la vaig veure aquest diumenge a la Filmoteca i jo també la recomano. Realment, com expliques al teu article, no és tan sols per a infants, hi ha certs gags i detalls que semblen més pensats per a un públic adult, tot i que els nens que hi havia a la projecció també s’ho van passar també molt bé. Si algú encara no l’ha vista, com ens apuntava la Sophia, la tornen a fer a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, dins el cicle Els millors films de l’any, aquest divendres 30/3/2012, a les 19.00h.

  4. xavieraliaga ha dit:

    És molt reconfortant veure que seguiu les recomanacions. Gràcies, Oriol, celebre que t’haja agradat.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: