- Podries portar-me paper?
- I m’ho dius pel WhatsApp?
- Què vols… que comenci a cridar?
- I quin tipus de paper?
- Sóc al lavabo.
- I ara vols escriure?
- Que no… que sóc al lavabo!
- Ah, paper per…?
- Sí, paper, paper. Que m’he quedat sense!
- Doncs… no sé si ara podré… Tenim convidats a taula.
- Per això faig servir el WhatsApp! Vinga, va. Porta’m paper.
- I si no vull?
- Què? Es pot saber què collons et passa?
- Sempre que venen els meus amics a casa fas el mateix.
- Helena, si us plau. No comencem. Porto mitja hora assegut a…
- Agafa els bastonets de les oïdes.
- Què?
- Que agafis els bastonets de les oïdes.
- Estàs boja?
- Has provat els Mikado?
- No, Helena… acudits del Buenafuente ara, no. Deixa’t de tonteries i porta’m paper.
- Uf… no me he traído las gafas de serca…
- Helena, si us plau!
- Està bé… però m’has de prometre una cosa.
- Quina?
- Que sortiràs… que seràs molt i molt simpàtic… que recolliràs la taula… la cuina…
- Collons, Helena! Que només t’he demanat paper!
- Em sembla que m’estic quedant sense bateria
- Està bé… d’acord… però porta’m paper… porfi…
- ;-)
I m’ho dius pel WhatsApp?
Arxivat a Cultura i Societat

Noves aplicacions de la tecnologia…
Però la tecnologia també falla. L’altre dia havia quedat a les 8, a les 7 em va enviar un WhatsApp dient que no vindria i a les 10, encara no l’havia rebut. M’imagino aquest noi 3 hores assegut a la tassa…