Les persones que més mal fan són aquelles que consideren que han nascut per a una missió. En molts casos donen la impressió de sentir-se tocades per una mena de vareta màgica que fa que emprenguin enormes campanyes en favor d’una determinada causa, costi el que costi i peti qui peti. Cada dia trobem exemples en la premsa: patriotismes excloents i amb aromes de superioritat xovinista, xenofòbia metabolitzada per la més profunda ignorància, actituds malaltisses vers l’homosexualitat… No importa la causa perquè darrera d’aquestes actituds respira la por a la diferència, la refracció intel·lectual i emocional a unes altres propostes vitals, la manca d’empatia i sensibilitat i, el que és pitjor, la idea de que tot allò que no els agrada ha de passar sí o sí pel filtre de la seva particular òptica; estigui o no distorsionada pels propis prejudicis. Per a moltes d’aquestes persones, tot allò que no els hi resulta estètic, tampoc és ètic.
Respecto les idees dels altres quan aposten per la convivència, però la ingerència en vides alienes suposa el trencament total del contracte social. Perquè, quina és la finalitat darrera d’aquesta campanya que du a terme el bisbe d’Alcalà? Quin motiu l’impulsa a aquesta croada medieval carregada de mala llet? Qui és ell per definir què és l’amor o què és el sexe? Quins tipus d’acostament a la sexualitat ha realitzat per atribuir-se un coneixement tan profund sobre la matèria? En definitiva, si la visió de pel·lícules com “Brokeback mountain” li molesten, que vagi al vídeoclub i llogui Bambi. Ei, que el conill Tambor és només un amic!
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Deixar l’homosexualitat?. Aquest home deu creure que l’homosexualitat és com una mena de vestit que te’l treus o te’l poses segons bufa el vent.
Àlex, aquesta és la mateixa Església que no fa tant quasi considerava Espanya com un dogma de fe.
Per culpa d’elements com aquest bisbe si que algunes persones viuen la seva homosexualitat com un infern.
No cal escoltar-la gaire, a la capellanada. Fa anys que a aquest gremi ha perdut tot crèdit a causa de les seves preferències per les carns toves. Valdria més que es dediquessin a exercir el vot de pobresa rebaixant panxes tan fastuoses com les que hi ha entre el clergat i a admetre el sexe com a quelcom naturall, sense més requisit que el lliure consentiment -i això exclou els nens. Personalment he de dir que ja m”agrada que l’Església estgui portada per executius tan mediocres i poc exemplars.
http://blogdeltoni.alcalleop.cat/2010/04/11/una-por-atavica-als-capellans/
Cert, Antoni, especialment arran dels casos de pederàstia. No mostren els bisbes tanta contundència a l’hora de criticar als banquers ni als responsables de la crisi. Com a l’Edat Mitjana sembla que vulguin ser un mitjà per controlar les masses mitjançant la por als inferns, però aquest llenguatge ja no funciona.