Carta a Alfredo Urdaci

Benvolgut, o no, Alfredo Urdaci:

He llegit la teva piulada a Twitter i gairebé he de demanar que vingui una ambulància de tant que he rigut. Tot i així, m’ho he pensat dues vegades perquè els teus amics han establert el copagament en aquests casos. Per aquest motiu, he intentat autocontrolar-me i escriure’t aquesta carta per tal d’interioritzar la teva frase: “Els que m’estimen desitgen que torni, a la progredumbre que m’odia li sabria més greu que mai”. Uf, em tornen a venir ganes de riure. Respiraré suaument… un… dos… tres… Ja, ja, ja!!!!

Disculpa’m… ja se m’ha passat.

M’agradaria confessar-te una cosa. A vegades et poso com a exemple als meus alumnes quan parlo de la manipulació a la televisió i molts no saben qui ets (i potser és el millor que et pot succeir). Els explico que vas ser director dels serveis informatius de TVE durant la segona legislatura d’Aznar i que vas ser condemnat per l’Audiència Nacional a causa del tractament informatiu de la vaga general del 20 de juny de 2002. Es riuen quan explico que, per evitar dir Comissions Obreres en la lectura de la sentència, vas dir Ce Ce O O.

I ara dius que els que t’estimen desitgen que tornis. Què bonic! Que tornis… a què? Que tornis a TVE? Que tornis a manipular? Que tornis a fer el ridícul? Que tornis a l’escola per aprendre a dir Comissions Obreres?

Mira, Alfredo. El pitjor que li pot succeir a un professional és sentir-se imprescindible, com si hagués estat tocat per la vareta màgica de la genialitat. Abans d’aquest sentiment tan narcisista, un professional hauria de tenir molts altres: desig d’aprendre dels errors, desig de millora, desig d’objectivitat, desig d’humilitat… Piulades com aquesta, lluny d’aconseguir cap tipus de redempció amb la història, l’únic que obtenen és la hilaritat d’aquells que et continuem veient com un manipulador de segona divisió. Diuen que la supèrbia és una de les expressions més refinades que té l’estupidesa.

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Carta a Alfredo Urdaci
  1. edubeltranedu ha dit:

    a mi el que m’ indigna és que un suposat periodista com Urdaci, que hauria de moure’s per criteris d’ imparcialitat i rigor informatiu, digui tan amplament que vol tornar a la tele pública que paguem tots, insultant un sector de la població ( pogredumbre) i a sobre presumeixi dels seus ideals feixistes i pretendre ser cap d’ informatius… sr. Urdaci, no pateixi que vostè ja és cap… de Manipulació!

  2. yeagov ha dit:

    Va donar grans moments de glòria amb les hemeroteques amb allò de “CE CE O O”. Urdaci va néixer per ser el presentador oficial del NODO però va nèixer massa tard per poder-ho ser. A Rajoy només li fa falta fer tornar a Zaplana, Acebes i Miguel Ángel Rodríguez, i tindrem el circ aznarià restaurat.

  3. edubeltranedu ha dit:

    Llastima que van partit peres amb el Cascos, era qui faltava per completar el circ

  4. Oriol López ha dit:

    Que el senyor Urdaci no es faci il·lusions, no és l’únic que sap com manipular els informatius, té molts bons competidors!

  5. yeagov ha dit:

    A ell li agradaria poder fer-ho des de La 1, no des d’un canal marginal de la TDT.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: