Llegit a elnortedecastilla.es:
“Una centenaria tradición india recomienda que quienes quieran a sus bebés deben lanzarlos al vacío. Creen que así los niños serán más fuertes en el futuro. Las autoridades están preocupadas porque no es una práctica ilegal y por tanto, no pueden hacer nada. Se trata de Okali, uno de los rituales más polémicos del mundo.
Desde una altura de quince metros, los sacerdotes de un templo de la India lanzan a niños que un grupo recoge abajo con una manta. Asi, dicen, los pequeños, de entre tres meses y dos años, se hacen más fuertes. Y tendrán salud y prosperidad. Son muchos los que han mostrado su rechazo a esta tradición, que ellos no están dispuestos a dejar de practicar.”
Ja tenia raó el Nietzsche: “allò que no et mata, et fa més fort”. Perquè suposo que la idea és que, si la flassada es trenca, no passa res. Deuen arribar a la conclusió que el nadó no mereixia viure perquè era dèbil. Visca les tradicions! Si és que si fos per les tradicions encara hi hauria països on es practiqués l’ablació. Ah, que encara hi ha? Bé… o països on el poder estigui en mans d’una família i aquest poder es transmetés de generació en generació. Ups… que es diu monarquia? Ei, el que és segur és que ja no existeixen tradicions on es facin espectacles amb animals i aquests acabin morint al final. Ah, que els toros… són torturats? I… acaben morint? Ah, no… però això és un art… cultura… I la monarquia? Fonamental per la preservació del elefants. L’ablació? Bah… són nenes africanes. Al García Albiol això no li preocupa… sempre que no facin servir la Seguretat Social per intentar corregir la bestiesa.
Què boniques que són les tradicions! Això dels nadons m’ha donat una idea. Imagineu-vos el balcó de la Generalitat. El teniu a la ment? Imagineu-vos un client de Bankia, un dels damnificats del Palau de la Música i un ciutadà anònim (a ser possible sense molts reflexos) esperant a sota. Imagineu-vos una flassada antiga… molt antiga (de Junqueras 5, al ladito de La Caixa). Imagineu-vos a Rato, a Millet i a Urdangarín en el balcó. Això sí que seria una tradició amb subvencions públiques i d’interès cultural. Que es jubili el José Tomás, el Juanca i tots els cabrons que mutilen infàncies!
Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
És probable que sigui cert que el que no et mata et fa més sort o et deixa seqüel·les per a la resta de la vida. Els espartans també seleccionaven els nadons, aquells que eren considerats tarats eren eliminats.