Com sabem, els dòlmens són monuments prehistòrics que servien de sepultura col·lectiva. En aquells moments, per les condicions de vida i els coneixements mèdics de l’època, la mortalitat infantil era molt alta, de manera que hi havia molts naixements, però pocs nens arribaven a l’edat adulta. Aquesta és la raó per la qual, de les restes humanes que s’hi troben, moltes són d’infants.
Durant l’edat mitjana, la gent creia que els dòlmens eren construccions del diable i que les restes d’infants que s’hi havien pogut trobar eren prova irrefutable que les bruixes hi feien estança i que raptaven criatures i que allí se les menjaven. Per evitar-ho, es van dedicar a destruir els dòlmens, de manera que tan sols uns pocs han arribat als nostres dies.
Oriol López
Font: 1001 curiositats de Catalunya (2011), de Lluïsa Montfort (pseudònim)

Encara hi ha molts interrogants, moltes investigacions per fer i moltes descobertes pendents sobre la nostra història.
I tant, el redescobriment de la nostra història és una aventura fascinant.
Diria que els púnics sí que practicaven els sacrificis rituals oi?
És difícil de poder assegurar fins a quin punt algunes de les notícies sobre sacrificis humans que ens han arribat puguin ser en algun cas certes. De totes maneres, pel que fa a l’atribució que es va fer a l’edat mitjana a les persones que tenien la desgràcia de ser catalogades de bruixes de fer als dòlmens sacrificis rituals d’infants crec que, hores d’ara, i sabent com s’obtenien aquestes “informacions” i les corresponents “confessions”, ja hi ha poca gent que encara els doni alguna credibilitat. Gràcies pel teu comentari, Albert.
Excel·lent article, com ja ens tens acostumats. És una llàstima que la ignorància d’algunes èpoques fos la causa de la destrucció d’aquests elements arquitectònics que ens donen pistes sobre el passat de la Humanitat.
Molts pobles han practicat el canibalisme sigui per necessitat o per raons religioses, però sovint també ha estat una acusació sense fonaments com la que durant l’Edat Mitja es deia còrrer contra, per exemple, els jueus, als quals s’acusava de matar i dessagnar nadons i nens cristians per a misteriosos rituals, en aquest cas, aquestes acusacions aprofitaven la ignorància sobre els tabús religiosos que els jueus tenen amb la sang i els cadàvers.
És una forma de demonitzar altres pobles. Si en èpoques tan pròximes com l’Edat Mitja es mantenien aquests prejudicis sobre pobles amb els quals es coexistia ja podem imaginar a quines conclusions podien arribar aquella gent quan trobaven restes d’èpoques prehistòriques.
Gràcies, Yeagov, pel teu comentari. Efectivament, com dius, sempre s’ha utilitzat, i malauradament es continua utilitzant, la propagació de rumors sobre determinats col·lectius amb l’objectiu de fomentar l’odi cap a aquests. Tots hem sentit els rumors que ara mateix estan escampant contra determinats col·lectius immigrats i contra els catalans.
Al meu carrer actualment quasi tots els comerços estan gestionats per xinesos, i certament, els rumors que corren són molts. Un d’aquests rumors diu que els xinesos no paguen impostos, rumor que el president del gremi de comerciants ha desmentit diversos cops, un altre rumor és aquell que prova d’explicar perquè no s’enterren xinesos a casa nostra, diu el rumor que potser els afegeixen a la dieta, el rumor queda desmentit per un fet que té més sentit, quan els xinesos senten que els arriba l’hora de morir tornen a casa seva.
Però tornant al tema, la destrucció de restes arqueològiques no és cosa del passat, actualment encara hi ha bàrbars que destrueixen les restes arqueològiques privant-nos de la informació que podrien tenir sobre el nostre passat.