Barri Tortura

Llegit a El Periódico:

“La presó nord-americana de Guantánamo és tristament coneguda pel seu historial de tortures i vexacions als presos. Ara, un documental d’Al-Jazira revela que, a més, els carcellers se servien de cançons del programa infantil Barri Sèsam per tensar els nervis dels detinguts.

Segons els testimonis recollits al reportatge Songs of war de la cadena àrab, els presoners eren obligats a portar uns auriculars durant hores amb la música de Barri Sèsam. Les cançons del mític espai infantil es repetien fins i tot durant dies.

El compositor de les peces del programa ha expressat la seva indignació en unes declaracions recollides per The Huffington Post. “La meva primera reacció va ser dir: això no pot ser veritat”, ha manifestat Christopher Cerf.

“Per descomptat no em va agradar saber que jo mateix estava ajudant a acabar amb la moral dels presoners, però va ser molt pitjor quan em vaig assabentar que a més utilitzaven la música per als interrogatoris més llargs, per provocar tan dolor als detinguts que al final haguessin de parlar”.

La tortura converteix a les persones que la practiquen, i a aquelles que ordenen que es faci servir, en una espècie diferent. Quelcom semblant al pitjor malson que pugui tenir un nen. La materialització de tots els monstres que genera la imaginació condensada en una tifa amb cames i braços amb la malaltissa capacitat de fer mal. No vull ni imaginar-me qui va tenir la idea de sotmetre a tortura als presos fent servir la música d’un programa televisiu amb el què han/hem crescut tantes generacions, ni quin mal ha rebut aquest subgènere de la raça humana per traslladar la seva brutícia mental a altres persones. El que queda clar és que amb qualsevol discurs de Bush li hagués calgut molt menys temps per aconseguir els seus objectius. 

Àlex

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.