Els miro i els remiro. Els observo amb atenció. Els meus ulls s’aturen en cadascun dels seus detalls i, quan ja no puc evitar-ho… JA,JA,JA!!!!!!!!! ¡Són més lletjos que Montoro amb diarrea!
Pel que sembla, als esportistes italians els vesteix Armani i Prada; als francesos, Adidas; als britànics, Stella McCartney i als americans, Ralph Lauren. Espanya ha optat per l’empresa russa Chiquitov de la Calzadovsky (perdó, Bosco di Ciliegi). El cas és que aquesta companyia amb nom de pintor apocalíptic no situarà als atletes espanyols en cap jardí de les delícies. Més aviat semblaran chonis i nengs abans d’anar a una disco de qualsevol polígon. Pim, pam… toma Lacasitos.
Sobretot, observeu els maniquins, trets d’un basar xinés. El de la dreta sembla que estigui dient Condemoooooorrrr. El xandall, per la seva part, hauria de ser jutjat per l’Audiència Nacional per potenciar el narcotràfic. Però el pitjor de tot és el polo. Què és això? Es pot saber quines substàncies pren el dissenyador per fomentar la seva creativitat?
No sé si guanyaran moltes medalles, però al menys riure’m una estona. Això sí, proposo que es canviï l’himne espanyol per qualsevol cançó de Camela. Al cap i a la fi, també són himnes. Tú me camelaaaaasss!!!


És horrorós! Sort que no sóc espanyola… ni cobrant em posaria unes disfresses tan lletges! Potser per això han usat maniquins…
Cert, uns dissenys lletjos amb avarícia!
Fan mal als ulls, haurien de detenir la persona que va dissenyar aquest horror i enviar-la a Sibèria. Crec que si algun esportista es negués a anar si s’ha de posar això ningú podria sancionar-lo.
Apa que no hi ha bons dissenyadors peninsulars, però ja veiem de què va la cosa: tant nacionalisme espanyol per anar a trobar un estrafolari rus. Té collons! O ¡Manda huevos!