El darrer Gamper de la història

Ningú no pot discutir la importància de Joan Gamper per al FC Barcelona. És clar que, sense aquest home, el Barça no existiria (si més no, tal com el coneixem avui). Evidentment, una ciutat de les característiques de Barcelona actualment tindria un equip de primeríssima línia; això ja ho sabem.

Però aquest paper —per història i per representació social— no li podia correspondre a cap altre dels equips de la ciutat que hi ha ara. Per tant, la ciutat de Barcelona (tot Catalunya, m’atreviria a dir) li deu molt a l’esportista suís. Primer, per haver fet un gran equip, i després, sobretot, per tot el que aquest equip representa.

Amb aquesta introducció vull deixar clar que en Joan Gamper es mereix tot el respecte i estimació per part del barcelonisme. Ara bé, a aquestes alçades, suggereixo que amb un minut de silenci un cop l’any ja n’hi hauria prou. Trobo excessiva la penitència d’hora i mitja que els culers hem hagut de patir enguany.

Tanmateix, em sembla de molt mal gust i una manca de respecte per als rivals (en aquest cas, la Sampdoria) convidar-los a un espectacle tan lamentable com el que vam veure aquest dia al Camp Nou. La Sampdoria, a més, no es mereixia que la fessin jugar amb un equip que no era el que esperava trobar-se, perquè l’equip amb què va haver de jugar no és pas el Barça.

El Trofeu Joan Gamper del 2012 hauria de ser el darrer Joan Gamper de la història. El calendari tan atapeït que té el Barça (lliga, Copa del Rei, Champions, supercopes vàries, etc.), els nombrosos compromisos publicitaris i l’evident manca de voluntat, impedeixen de poder planificar i afrontar dignament partits com el que ara comentem. Ja hem fet el ridícul renunciant a la Supercopa de Catalunya. Sisplau, no cal seguir fent el ridícul, ara insultant la memòria del fundador del Barça. Gamper no s’ho mereix.

Per Jaume Pros