#11s2012

Ahir vam tornar a sortir al carrer. Trobo que cal remarcar el “tornar” perquè per a molts i moltes de nosaltres no va ser pas la primera vegada. Va ser, això sí, la més multitudinària, senyal inequívoc que cada dia que passa som i serem més. Però el camí està encetat de fa temps i fa temps ja que molts sabem que és l’única via acceptable per continuar essent qui som. L’altre camí possible –i per a mi, inacceptable– per resoldre aquest conflicte passaria per prendre la decisió de deixar de ser catalans, i d’això ja en va parlar el senyor Joan Sales: “No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de ser imbècils”. Ahir vam deixar prou clar que farem bona aquesta cita.

Molt bé, i ara què? Vet aquí la gran pregunta. Doncs ara és l’hora de la classe política i l’hora d’aquell qui té el càrrec de President de Catalunya. Les xifres així ho demostren: ahir li van exigir la independència entre un milió cinc-centes mil persones (segons els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana) i dos milions de persones (segons l’organització). Posem per cas que érem un milió set-centes cinquanta mil persones, això, tenint en compte que la població total de Catalunya és d’uns set milions cinc-centes mil persones, representa més d’un 23% de ciutadans i ciutadanes mobilitzats per una sola idea. Em sembla que el percentatge és prou eloqüent per si mateix: la independència és avui l’objectiu primordial del país, sense giragonses i sense embuts.

I serà capaç el President, el govern i el Parlament, de donar una sortida eficaç a aquesta exigència del poble? Permetin-me –tot i córrer el risc d’ésser titllat de pessimista– que ho dubti. Molt em temo que ens tocarà actuar de nou als membres de l’anomenada “societat civil”. I estaria bé que aquesta vegada actuéssim a les urnes, en les properes eleccions nacionals. Estaria bé que tots els independentistes que ahir vam sortir al carrer i tots els que van quedar-se a casa votéssim partits amb la independència com a primera opció al seu programa electoral. Perquè em temo que si torna a passar com en els darrers comicis, si guanya per majoria absoluta un partit que bé-sí-sobiranisme-ui-però-bé-jahoveurem-peixalcove-aixònotoca-totique-pactefiscal-tral·larí-tral·larà, acabarem com estem ara; amb una majoria social que és evident que vol una cosa i un Parlament que és evident que en vol una altra de molt diferent.

Sigui com sigui, és obvi que el cop de puny que vam fotre ahir damunt la taula va ser tan contundent com necessari. I, collons, n’estic content.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “#11s2012
  1. Oriol López ha dit:

    Totalment d’acord, només hi ha dues vies, o els polítics que teòricament ens representen passen a fer el cop de cap que se’ls demana des de la ciutadania, o corren el risc de ser substituïts en les properes eleccions…

  2. Tomàs ha dit:

    Crec que la manifestació d’ahir ha servit per obrir els ulls a moltes persones i a la vegada per tancar moltes boques. Però el més important és el bon rotllo de la manifestació, gent d’arreu i de totes les edats.

    Ara tots estem a l’expectativa. Pel que sembla caldrà esperar a la trobada del dia 20 pel pacte fiscal, si més no això és el que ha dit el Govern.

    Al PP ni se l’escolta, ni se l’espera. Ara acabo de llegir que avui al Rubulcaba diu que s’ha de recuperar l’estatut que ells es van encarregar (entre d’altres) d’escapçar.

    És a dir, de moment ha servit de molt.

    Voldria creure que ara ningú es i ens vendrà per un plat de llenties. Els polítics fan tard, si més no alguns. Altres, com els alcaldes de AMI estan per la labor i són molt importants en aquest procés. Ni parlar de la importància de l’assemblea nacional de Catalunya, pal de paller de tot això. Veurem….

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: