Toc! Toc! Toc!
Home: (anant cap a la porta). Qui és?
Som de la UMVQ, obri immediatament.
Home: Què volen?
UMVQ: Agafi una bossa amb les coses més necessàries. Ens ha d’acompanyar.
Home: Què passa, què he fet?
UMVQ: Nosaltres fem les preguntes, no les contestem. I afanyis!
Home: On em porten, a comissaria?
UMVQ: No, el seu cas és greu i l’hem de portar a La Base.
Home: Pensatiu i pàl·lid, es va mantenir callat durant tot el trajecte. Havia sentit parlar de La Base i del que es deia que en allà passava.
UMVQ: Surti del vehicle, passi pel control d’accés i l’agent ja li dirà que és el que ha de fer.
Agent: Deixi aquí tot el que porta. La roba també. En allà té el vestuari reglamentari. Després vagi al mòdul d’interrogatoris, en allà l’espera el seu advocat.
Home: En sentir això, es va sentir reconfortat. L’advocat li diria el que passava, i en unes poques hores podria tornar a casa.
(Entrant al mòdul d’interrogatoris). Vostè és el meu advocat?
Advocat: Si, molt al meu pesar. M’han donat un cas d’aquells que ningú vol. El tipus de cas que des de la Nova Era Constitucional d’Espanya, ningú ha guanyat.
Home: Comenci per explicar-me de què se m’acusa.
Advocat: Ha vulnerat un dels nous preceptes constitucionals, concretament un de relacionat amb l’indumentària.
Vostè sap que l’Unitat Militar Vidal Quadras (UMVQ), vetlla per a que tots els ciutadans segueixin les Noves Normes Constitucionals, no?
Home: Tothom ho sap. Sempre porto els Logos reglamentaris.
Advocat: Segur? Doncs miri aquest vídeo d’ahir per la nit.
Home: (girant la mirada cap a la pantalla). A les imatges se’l veia a ell sortint d’un establiment al que havia anat a comprar tabac. Ara, el zoom de la càmera mostrava un primer pla de la seva camisa. En aquell moment se’n va adonar.
Advocat: Ho veu ara? Bé, de fet hauria de dir, oi que no el veu?
Home: Amb el front perlat de suor se’n va adonar que aquella camisa no duia el preceptiu Logo. Un oblit que estava penat. Com havia pogut cometre aquell error?
Va intentar rememorar el què havia fet abans de sortir del pis. Recordava haver sortit amb presses, haver agafar una camisa de l’armari sense obrir els llums…És clar, no podia ser d’una altra manera, no se’n va adonar que havia agafat una camisa de les antigues.
Advocat: Sap que s’ha de portar el Logo estampat a tota la roba, a l’igual que l’han de portar els vehicles, els bitllets de Metro, els fulls de paper, les ulleres, en definitiva, tot. Coneix aquesta Nova Norma Constitucional, oi? Doncs què va fer?
Home: És que no vaig voler tirar tota la roba antiga i me’n vaig quedar alguna de record.
Advocat: Per això el Govern va organitzar una recollida massiva, per a que tothom podés desfer-se de la roba antiga, però vostè va pensar que no calia. Idiota!
Home: Què podem fer?
Advocat: No puc fer res. En un cas com aquest només hi ha dues opcions: Una pena de 10 anys picant gel a Groenlàndia o el Tatuatge.
Home: Crec que prefereixo el Tatuatge. Què em faran?
Advocat: En el seu cas li tatuaran al front el Logo Reglamentari “No Soy Independentista” i l’haurà de dur de per vida. El meu consell és que signi l’admissió de culpa, l’admissió de la pena i es deixi d’Independències i d’embolics.
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Espero, desitjo, anhelo… que no arribem a aquest extrem! No sóc de portar logos, ni m’agrada que em diguin què he de fer. Faig el que em sembla (procurant de no fer mal a ningú). La veritat, no sé què faria en una situació com la que exposes… No puc… no vull ni imaginar-m’ho!
Per sort és només un relat de ficció, però hi ha persones que un pensa que això és (com a mínim) el que voldrien. Ja que no ens ho poden tatuar al cor, a l’anima o al cervell, ens ho tatuarien al front.
De debò, espero que no passi mai, a mi m’haurien de matar…
Els que demanen o anuncien que envairan amb tancs Catalunya no pensis que ho diuen per dir, si ells manessin ja ho haguessin fet. En una situació d’invasió militar, qualsevol petit aldarull es pot convertit en una desgràcia.
Ja ho sé que no ho diuen per dir, ja deu fer un any que ho vaig llegir per primera vegada, un “defensor del pueblo” (no aconsegueixo trobar la notícia) i no em fa gens de gràcia, de debò, espero que cap d’aquests vingui pel seu compte amb els seus amics i, en cas que ho facin, que Europa ens protegeixi. M’estimo massa Catalunya per veure com la tornen a destruir. Per què els costa tant d’entendre que és un sentiment que no es canvia amb imposicions?
Ho haurien de saber si ells senten el mateix per Espanya o per a la nació que sigui, el que no volen és donar-nos a nosaltres el dret a tenir el mateix sentiment.
No cal que patim pels tancs, no ho faran de cap manera, algunes persones amb seny hi ha d’haver més enllà de les veus que es deixen sentir. Europa està atenta tant el que passa a Madrid, com el que passa a Catalunya. A banda d’això, hi ha les ambaixades i els consolats,que aquests si informen els seus respectius països i mantenen reunions discretes amb les dues parts.
Si aquesta situació s’hagués produit fa 30 anys els tancs ja estarien aquí, però tot i que són preocupants aquestes declaracions que ens arriben des de l’Altiplà castellà també hem de pensar que ara mateix la pertinença d’Espanya a la UE i a l’OTAN impedeix que facin qualsevol bestiessa, però si que és cert que haurem de suportar declaracions d’aquestes fins que el procés conclogui.
Tal i com dius, és impossible. Una altra cosa és que des d’aquí cremessin la seu del delegat del govern i anéssim a les manifestacions armats. En aquest cas estarien encantats de poder fer el que (alguns) desitgen.
Haurem de suportar de tot, i ho sabem, però hi ha personatges que són molt i molt esbojarrats i molt males persones.
Que es produissin actes de violència aquí contra, per exemple, la delegació del govern, segurament es desitjat per alguns a Madrid, el que no acaben d’entendre és la manifestacio de la Diada, una manifestació massiva i sense incidents, això els posa més nerviosos perquè malgrat sonats com Vidal-Quadras que demanen perpetrar un cop d’Estat contra la Generalitat ells saben que això seria una agresió que posaria tot Europa en la seva contra.
Per cert, atents al minut 1,15, sóc mal pensat o Alejo ens titlla de colònia?
Acabo d’explicar en un comentari del meu Bloc a una persona que viu fora de Barcelona que la manifestació del dia 11 va ser una manifestació de persones il·lusionades, la gent no estava enfadada, ni crispada.
Fins ara han solucionat el tema amb matances, guerres i invasions. Ara ja no és temps d’aquestes parides, ara vivim a Europa.
Si que sembla que diu “Colonia”. Dins el seu batibull mental crec que va haver un moment en que pensava que els seus somnis eren la realitat i que vivia en un Regne amb viregnats i colònies. Per la seva desesperació el temps de l’esclavatge a Europa s’ha acabat.
Aquesta gent, no tenen control ni cervell, si en tinguessin i pensessin una mica, sabrien que hi ha coses que les pots pensar, però no dir-les i, molt menys, ocupant el càrrec que ocupa. Espanya està quedant molt malament a la resta del món i s’ho fan ells sols, han perdut els papers. Fa mesos, crec que va ser un eurodiputat que va dir, que en Rajoy era un incompetent i que tenia molts rivals, però que els superava amb diferència. Que vagin fent… ja s’ho trobaran!
Has llegit aquesta altra?
Camacho respon a la Comissió Europea que Catalunya sí que quedaria fora de la UE http://ow.ly/e7c7Q
Sí, amb la idea de “democràcia” que té el senyor Vidal Quadras aniríem cap a un món cop el que planteja el relat.
Aquest seria Rei en un altre planeta, com el del simis.
Espero que el Parlament Europeu actuï. No entenc que puguin permetre unes declaracions tant profundament antidemocràtiques dites per un dels seus Vicepresidents.
Yeagov, no ets malpensat, diu: “esta colonia, esta autonomía” i a més ho repeteixen dient una veu femenina de fons ¿Cómo dice usted?
De debò, aquesta gent va per molt mal camí… fa mal el que diuen però, penseu que ens observa tot el món i ells, estan fent el ridícul.
Heu llegit això?
Mayor Oreja diu que els nacionalistes bascos i catalans van a “l’uníson” amb ETA al capdavant: http://bit.ly/QhUFyw ”
Jo, encara ric ara, he decidit pensar que, a Espanya, en comptes de polítics, hi ha humoristes de baixa categoria.
Volen fer por i, als que ho tenim clar, ens fan PENA!
Si que diu Colonia, si. Se li escapa des del seu cervell reptilià, aquella part del cervell que no controla. Si la part del cervell que controla ja diu el que diu, doncs la part que no controla encara va una mica més enllà.
Si, ho he llegit quan he anat a dinar. Tinc un amic navarrès que sempre que parlem de Major Oreja diu: A Major Oreja, Mayor Sordera.
Aquest senyor fa molts anys que ha perdut l’oremus. S’han enviat uns representants a Europa com per estar contents.
És una provocació total, una burrada majúscula. No sé ni com classificar una bestiesa com aquesta.
Maria, torno a contestar-te la darrera entrada en aquí i no directament sota del teu darrer comentari perquè des d’ahir els teus comentaris surten sense la pestanya de “Respon” a sota del quadre de diàleg del comentari. No se el per què.
Resposta: Crec que Alícia S. Camacho diu el que li diuen que ha de dir. El president i la vicepresidenta de la Comissió Europea s’han manifestat públicament en el mateix sentit “no hi ha cap llei a Europa que tracti del tema. Si es dona el cas, se n’haurà de parlar” No hi ha cap llei a Europa que doni suport al que diuen des del PP. També el Secretari de la Comissió va fer declaracions, aquelles famoses declaracions en les quals deia una cosa un dia i a les 24h el varen fer rectificar (la diplomàcia espanyola, és clar).
Així què, pel que sembla, aquest és un camí que caldrà exposar a Europa en el seu moment i parlar-ne.
Tomàs, al respecte dels problemes tècnics que reportes per respondre els darrers comentaris de la Maria, entenc que ha estat algun problema puntual i que ara ja està funcionant correctament. Si encara no et funcionés, m’ho dius.
Ara mateix no he tingut problema, ni en aquest post, ni en el de “La independència de Catalunya, Durao…”.
Gràcies Oriol.
A mi, a vegades, també em passa amb tu.
Pel que vaig llegir fa uns dies, a la UE, les lleis es poden canviar, si convé, no com la Constitución Española. I, creu-me, si ens ho guanyem, canviaran el que sigui. A més, Espanya ha demanat un rescat i, si a la UE li interessa una Catalunya independent, els poden collar perquè ens acceptin, pot ser una condició del rescat (potser tinc massa imaginació…).
En la línia que exposes, avui he llegit que l’economista Niño Becerra va dir ahir en el programa del Cuní, que Europa arribarà un moment que li dirà a Espanya que deixi tranquil·la a Catalunya. També va explicar que una Catalunya independent seria viable.
Com veus, cada dia hi ha notícies de tots els colors. El millor és triar missatges fiables.
La BBC vincula les amenaces contra Catalunya al ‘pacte de silenci’ de la transició
http://www.vilaweb.cat/noticia/4044499/20121002/bbc-vincula-amenaces-catalunya-pacte-silenci-transicio.html
He llegit l’article l’enllaç del qual has deixat i també els altres articles que en allà he trobat. Tot plegat és molt interessant que la premsa internacional més influent escrigui el que escriu i estigui atenta al que passa.
Hi ha un canvi fonamental amb la premsa internacional. Abans no tenien a Barcelona (i no sé si a Madrid) corresponsals i “compraven” les notícies d’Espanya a l’agència EFE o a la que fos, ara en canvi escriuen el que veuen i del que s’informen de primera ma.
Diuen que el corresponsal del Financial Times estava a Madrid i per això els seus articles solien ser molt crítics amb Catalunya ja que només coneixia el punt de vista de Madrid, però des de fa un temps els seus articles sembla que hagin canviat de bàndol, crec que els viatges dels consellers a Londres comencen a fer efecte, i suposo que les imatges del dia 11 de setembre alguna influència han tingut.
És el que dèiem, hem de donar-nos (encara més) a conèixer. Hem d’explicar el procés i els perquès de tot plegat. És imprescindible l’opinió i el suport Europeu.
La Generalitat s’ha posar les piles en aquest sentit i sembla que hi ha qui ho està fent bé. Els blocs, els tuits i altres xarxes socials potser també tenen una certa (ni que sigui menor) importància en tot això de formar opinió.
Segueixo una dona al twitter (veritablement, sona malament!) i ha publicat aquest tuit:
Liz Castro @lizcastro
Catalans, ajudeu-me a apuntar totes les raons perquè voleu la independència. Jo les traduiré a l’anglès i les publicaré. RT sispli! #raons
Jo ja n’hi he enviat unes quantes, us ho comento per si voleu col·laborar. Està fent tuits en anglès explicant tot el que passa aquí. Va ser qui, a petició meva, va posar subtítols en anglès al programa d’Al Jazeera “Farewell to Spain?” i va demanar a un noi que els traduís al català.
He llegit les piulades de la Liz també.
Quan vaig veure el teu comentari i vaig passar per la @lizcastro.
Bona aportació.