Tertulians professionals

Hi ha una fauna televisiva i radiofònica que detesto especialment. Es tracta dels tertulians professionals. En el millor dels casos són periodistes que, pel fet de ser-ho, es creuen dipositaris d’una mena de coneixement universal, convertint-se en supermans renaixentistes que poden parlar de l’alcalde de qualsevol poble de Wisconsin i, dos minuts després, dissertar sobre la defensa de tres del Barça. Realment, em tenen captivat. Això sí, la matèria primera amb la què construeixen la seva opinió és un retalla-enganxa dels seus diaris favorits. Tampoc us espereu sorpreses en aquest sentit. En resum, el seu treball consisteix en ser anti o pro depenent del mitjà que els contracta i dels vents que bufen.

Aquests dies la meva al·lèrgia a aquests vomitaparaules s’ha vist amplificada amb el debat sobre Catalunya. Judicis de valor que volen ser veritats galàctiques, demagògia que arriba a ser fins i tot onanista, mentides tan absurdes com patètiques, conceptes surrealistes com el de majoria silenciosa, discursos de la por que podrien servir d’inspiració per a la segona part d’Armageddon… Tot s’hi val. Però el que més m’indigna és aquella autoritat que s’autoadjudiquen per parlar sobre Catalunya quan el més a prop que han estat d’ella és aquell estiu que algú els va enviar una postal de la Costa Brava. Se senten capaços, fins i tot, de psicoanalitzar la ment d’un independentista com si fossin els fills bastards de Sigmund Freud! Creuen saber-ho tot sobre la nostra història, sobre els nostres interessos, sobre els nostres desitjos, sobre els nostres somnis col·lectius. Constitueixen tot un exèrcit uniformat de mediocritat que té, com a únic valor, el fet de que algú a l’ombra els obsequia amb un micròfon i/o una càmera per realitzar en ocasions autèntics exercicis de xenofòbia que, si fos en contra d’altres grups religiosos o ètnics, els faria acabar a Guantànamo o amenaçats per Hamàs.

Ja sé que hi ha periodistes molt ben preparats, ja sé que l’opinió publica s’alimenta de l’opinió publicada, ja sé que no tots són iguals, però com a espectador m’agrada molt més escoltar als experts convidats per parlar del seu tema, que als tertulians tot terreny. Algú ho havia de dir!

 @alexsocietat

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Tertulians professionals
  1. elbixo ha dit:

    Absolutament d’acord amb vostè, senyor Ribes. El meu nivell d’indignació també assoleix límits inimaginables només de sentir la veu de qualsevol d’aquests tertulians de professió, garlant, com si en sabessin, de qualsevol afer de l’univers. De qualsevol, sense distinció de cap mena.
    Això que ens venen els mitjans actualment no són pas tertúlies dignes de dir-se’n sinó converses de barra de bar, d’aquelles que serveixen per mesurar a veure qui la diu més grossa.

  2. Oriol López ha dit:

    Sí, la cosa és aquesta, dir-la com més grossa millor, més augmenta l’audiència i més probable és que tornin a cridar el tertulià en qüestió en d’altres programes d’aquesta corda. És lamentable!

  3. Tomàs ha dit:

    Doncs els propers mesos i anys són per a periodistes professionals. D’aquells que tenen opinió pròpia, dels que no escriuen al dictat de ningú.

    Necessitem una premsa neutral, preparada, que ens digui les coses com són.

  4. Lavinia ha dit:

    Totalment d’acord amb vostè.
    A més, sempre són els mateixos. Els mateixos personatges, a diferents programes. Conseqüència? Al cap del dia es diuen un grapat de vegades les mateixes bestieses en diferents espais, per les mateixes persones. Normalment, fora de Catalunya, sempre d’una banda. No es genera debat. S’uniformitza el pensament. Així de simple.

  5. yeagov ha dit:

    Moltes d’aquestes tertúlies cavernàries no estan pensades per debatre sinó per adoctrinar, difícilment poden debatre uns individus que tenen tots les mateixes idees, i fins i tot, exposen aquestes idees emprant les mateixes paraules. Però no es tracta d’onanisme ideològic, és una òrgia.

  6. Un Ganxó ha dit:

    No havia pas llegit abans aquest article. Penso i subscric fil per randa tot allò, absolutament tot, que diu l’articulista. Només hi ha una cosa que no em queda massa clara, tot i que vull donar per suposat que està parlant de les cadenes televisives i emissores de ràdio catalanes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: