Enmig de tantes estupideses com hem de sentir aquests dies, és bo escoltar algun raonament més assenyat i seriós, encara que ens sigui igualment hostil. Em refereixo a les paraules del Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, quan diu que “La independència no significaria treure Catalunya d’Espanya, sinó acabar amb Espanya”. És més, el Ministre s’aventurava a dir que, sense Catalunya, Espanya no podria romandre a la zona euro.
Unes afirmacions realment dures, impactants, que contradiuen frontalment el que ve dient el PPC i molts altres dirigents espanyols, sobretot del mateix Partit Popular. Potser perquè Gallardón no és tan dropo com molts dels seus companys, l’Alícia inclosa, i s’adona que l’argument de la por, intentant fer veure que amb la independència els qui hi perdrien serien els catalans no és gens creïble. Resulta insòlit pensar que si anul•léssim el dèficit fiscal admès en 16.000 milions anuals, i no haver d’estar pendents dels incompliments reiterats de Madrid, les coses ens anirien pitjor. Hi ha arguments d’alguns dirigents populars que són de jutjat de guàrdia o per fer-s‘ho mirar; altres, com els del PPC, que són tan inversemblants que només cal posar-los les xifres reals al davant per desmuntar-los; i, ara, aquest argument de Gallardón ja té tota una altra intencionalitat, semblant a la feia servir el Ministre d’Exteriors quan deia que el moviment independentista “perjudica la marca Espanya”. En primer lloc, haurien de d’explicar-ho als Presidents de Galícia, d’Extremadura, així com a altres dirigents populars que vénen defensant la tesi contrària a la de Gallardón, quan diuen que Catalunya és una càrrega per a Espanya, perquè sempre estem demanant diners als espanyols, o quan l’Alícia diu que sort ne tenim de l’ajuda d’Espanya.
Primer que es posin d’acord. I en segon lloc, admetent que la que quedaria realment tocada seria Espanya, com a mínim s’haurien de formular algunes preguntes: com és que els catalans estan disposats a córrer el risc que pot representar la creació d’un nou Estat? Què és el que no s’ha fet bé des d’Espanya perquè els catalans se sentin tan ofesos i humiliats? I com és que, reconeixent que sense Catalunya Espanya pot tenir problemes per a sobreviure, no s’hagin aturat mai les agressions contra la llengua, contra la cultura i contra l’economia catalana? O és que es refien de la força bruta per no haver de qüestionar-se res?
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/
Des de la Mediterrània 
Això em recorda a algunes de les estratègies del maltractador quan la seva parella finalment s’arma de valor i el deixa:
– “Si te’n vas, sense mi no seràs res”
– “Si te’n vas, sense tu no podré viure”
Què voleu que us digui, per mi que vagin bordant, perquè això és el que fan. Han tingut molts anys per intentar arreglar una mica les coses i, en els darrers anys, han decidit empitjorar-les. Espero que ho aconseguim i que els polítics d’aquí es comportin. Respecte a Espanya, mai he entès que no creïn ocupació a les comunitats subvencionades, perquè, per exemple, a Múrcia, els que varen venir són treballadors. Aquesta gent, necessita evolucionar, però no volen, desitjo que, quan haguem marxat, es posin les piles i se’n surtin.
Josep, aquestes preguntes, no se les faran mai. Per a ells
1a Som egoistes i no volem compartir 2a Per a ells, tenim la pell molt fina 3a Encara no has entès que, per a ells només existeix el castellà i nosaltres parlem català exclusivament per fotre’ls (és el que ells pensen, jo el parlo perquè me l’estimo) 4a No es qüestionen res perquè ells tenen tota la raó.
Oriol, t’ho miris com t’ho miris, és ben bé com una relació de parella, però de les d’abans i, nosaltres som la dona submisa que s’ha modernitzat i vol marxar. Jo ja tinc les maletes a punt…
Un consell:
MOLTA PACIÈNCIA!