Els populars no es cansen de dir que l’opció sobiranista és forassenyada i que no respon als interessos reals de la gent. Fins i tot gosen afirmar que ells estan amb aquesta imaginària majoria silenciosa que diuen que vol Catalunya dins d’Espanya. De fet, aquest és un dels grans arguments de l’unionisme: la seva lògica, la seva raó, els fa pensar que fora d’Espanya Catalunya quedaria relegada al no-res, que seria la ruïna per als catalans. Segons ells, és fàcil d’entendre: si els 16 mil milions d’euros que paguem els catalans i que no retornen a Catalunya ens els quedéssim nosaltres, encara seríem més pobres. El deuen entendre ells aquest argument, perquè per a nosaltres és molt més fàcil d’entendre que si no ens robessin tants diners ens en quedarien alguns més.
Però bé, qualsevol pot afirmar, i totes les dades ho avalen, que les polítiques econòmiques del Govern són tremendament perjudicials per als país i per a la majoria dels ciutadans. Però el fet que es pugui demostrar amb estadístiques irrefutables que el resultat de les seves polítiques econòmiques són un fracàs absolut, no treu que el Govern que va obtenir el suport democràtic de la ciutadania, en aquest cas tant el català com l’espanyol, estigui legitimat per a tirar-les endavant mentre aquesta mateixa ciutadania no els retiri la confiança a les urnes. Per als espanyols, en canvi, la legitimació de les urnes només val quan els convé, com en aquelles repúbliques bananeres en què els militars toleraven la celebració d’eleccions sempre guanyessin els seus candidats. Quan se li demana a la dirigent dels populars a Catalunya, l’Alícia Sánchez-Camacho, si respectarà el resultat sorgit del 25 de novembre no té la convicció democràtica suficient com per a respondre amb la lògica de qualsevol demòcrata: sempre s’ha de respectar la voluntat majoritària de la ciutadania expressada democràticament. Quan se la interpel•lava al Parlament en aquest sentit, ella responia que caldria que els catalans estiguessin ben informats a l’hora de prendre una decisió tan transcendental com la de l’emancipació nacional. Es veu que per a quedar sotmesos al pillatge i a l’espoli espanyol no cal aquesta informació.
És el mateix paper que està fent el Rajoy quan Mas li demana que respecti el resultat de les eleccions. És evident que el Partit Popular s’ha de preparar el terreny per poder argumentar que els resultats de les eleccions no legitimen les polítiques a seguir. I encara que a Catalunya els mitjans de comunicació espanyols hi tenen una presència força superior a la dels mitjans estrictament catalans o de caire sobiranista, segurament argumentaran que els catalans han votat encegats per mitjans partidistes; el que equival a reconèixer que per a la majoria dels ciutadans aquests mitjans de comunicació espanyols no mereixen prou credibilitat. Quan el vot sobiranista era minoritari, ens sentíem a dir constantment que els ciutadans ja s’havien autodeterminat anant a votar opcions polítiques partidàries de mantenir-nos dins d’Espanya; ara, s’hauran d’inventar una altra falòrnia. Tot, menys acceptar els resultats de la democràcia.
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/
Des de la Mediterrània 
Resumint l’article en tot allò que s’hi diu de respectar el resultat democràtic de les urnes, res de nou sota la capa del sol. Res de nou venint de la caverna i de tots aquells que els segueixen, i encara menys si aquella acceptació, suposant que guanyés el SI a l’estat propi, tot s’ha de dir, per part d’aquells més cavernosos encara que la mateixa caverna central que governa: els partits que mai no s’han il·legalitzat encara com són els d’ultra-dreta i clarament feixistoides. Suposant altra vegada que el SI guanyés, hem d’estar preparats pels atacs més ferotges, més agressius, més falaços i més feixistes que ens seran transmesos mitjançant tota classe de medis des de l’altiplà. Vist el panorama a través dels meus ulls, cal que els polítics catalans, es preparin a treballar de fort (potser els vindrà de nou això), a l’objecte de que la nostra societat tingui clar el rumb a seguir. No els valdrà als nostres polítics les típiques baralles de nens de pati de col·legi, a les que ens tenen acostumats. Ja ho he dit, hauran de treballar i fort per escampar el nostre cas catala a aquesta societat, fer pedagogia i forta, a l’objecte de que siguem sabedors de tot allò que ens pot esperar, futur que no anant bé, serà molt millor que tot allò que ara estem patint. Nosaltres tindrem el nostre propi destí, no el destí que ens assignen els altres a base d’assots, cil·licis i insults..
Sí, com sempre, el PP només respectaria el resultat de les urnes si els fos favorable.
També s’han cansat de dir (fins ara), que cada vegada que hi ha eleccions ja ens Autodeterminem. Seguint aquesta lògica (d’ells), EL 25N també ens Autodeterminarem. I seguint la seva lògica, no caldria ni fer un Referèndum o Consulta.
Vist així, potser que els agafem la paraula. Anirem més ràpids.
Jo no ho acabo d’entendre. Si els partits portaran al programa les paraules independència, estat propi, nou estat d’Europa… cada partit en diu d’una manera diferent, o diran ben clarament mejor unidos i coses per l’estil, per què s’ha de fer un referèndum? Trobo que són ganes de perdre un temps que no tenim. Catalunya s’enfonsa a una velocitat que esgarrifa.
A mida que ens endinsem en el calendari, més coses es van sabent. i ara jo sé que, baix cap concepte podem fiar-nos de CiU. Aquests no concreten res, només retòrica, la de sempre i continuen igual amb les indefinicions. Més a més hem de tenir clar una cosa, la qual per a mi és la definitiva i vital: En Duran i Lleida, continua dins de la formació de CiU. Aquest home cada dia en diu una de nova contra l’independentisme. Com voleu llavors fiar-vos de CiU ??. Aneu en compte companys a qui voteu, perquè si CiU obté majoria, encara que sigui la còmoda osuficient, ens portarà al desastre. Ja sabeu que els pactes de CiU amb l’enemic, són ja el pa nostre de cada dia. Mentre en Duran sigui a dintre, jo no crec en els miracles.
ganxó, permet-me discrepar del teu comentari. És cert que CiU té molts dubtes, té un Duran disposat a fer fracassar el projecte d’Artur Mas per ocupar ell el seu lloc, i sempre es mou en un mar d’ambigüitats tot i que ara molt menys ambiües que abans. I per tant, penso que és bo que en el nou Parlament hi hagi forces netament independentistes que pressionin i forcin a CiU a tirar endavant.
Ara bé, una cosa és que si CiU fos l’única força sobiranista probablement no arribaríem a bon port, i l’altra que el procés sigui del tot inviable sense CiU. ERC pot pujar electoralment, però difícilment arribarà als 20 diputats, SI tindrà moltes dificultats per entrar de nou al Parlament, i la CUP ho té gaire bé impossible. Avui per avui, si el procés secessionista el veiem a l’abast de la mà (que no vol dir fàcil) és perquè hi està apostant CiU; sense CiU, no hi hauria res a fer, almenys a curt termini.
Com a militant d’ERC afirmo que en aquestes eleccions cal que CiU també tregui un bon resultat, precisament perquè no es faci enrere (Què més voldria en Duran que un fracàs electoral, que deixés a la corda fluixa l’Artur Mas i els sobiranistes convergents, per erigir-se ell com a nou líder d’una CiU més propera a Espanya i al PP)
Romeu, accepto la vostra discrepància, no faltaria més, la qual comparteixo en part. El què ara hauria de contestar, ho acabo de manifestar ara mateix en un altre article d’en Tomàs intitulat “La Revelació de Sturgeon i el Catalunya-España”. Us prego que aneu a aquell meu comentari per no haver de repetir-me. Mercès i salutacions.