El cristianisme, en substitució de la religió ancestral grega, es va imposar als grecs per la força. Tot i la destrucció dels antics temples pels fanàtics cristians, la demolició dels quals prescrivia l’edicte de Teodosi II, el 435, i el tancament de les escoles de filosofia a Atenes i tota una sèrie de mesures repressives, encara al segle VIII hi havia algunes zones aïllades de Grècia, com l’Epir, o el centre i el sud del Peloponès, on, barrejades amb el cristianisme, es podien trobar pràctiques de culte a les antigues divinitats.
Oriol López
Font: Grècia (1992), d’Aris Fakinos