Independència. Dia 1

 

Com sóc profe vull posar-vos deures. Però no els corregiré. En aquesta tasca que us encarrego no us donaré respostes. I és que molts s’equivoquen si creuen que els professors hem de donar resposta sempre. La principal responsabilitat de qualsevol docent és fer preguntes. Per aquesta raó, us plantejo un enunciat i algunes preguntes. Vosaltres teniu l’espai de comentaris per donar respostes. Fem aquest petit joc?

 

 

ENUNCIAT.

 

 

Dia 1. La Unió Europea ha acceptat com a membre a Catalunya. L’ONU s’afanya a reservar cadires per a la delegació catalana a la seva seu de Nova York. S’ha signat un acord entre el president espanyol i català que garantirà una transició plenament democràtica. Ja se sap què passarà amb les pensions, amb els subsidis, amb la Sanitat, l’Educació, la Justícia… També se sap on jugaran els equips esportius catalans, com s’efectuarà la defensa militar del territori, quin sistema fiscal tindrem… En definitiva, Espanya i Catalunya tindran unes estructures d’estat pròpies.

 

 

PREGUNTES.

 

 

Quin serà el mapa polític del país? Quins espais ideològics tindran les forces parlamentàries? Quina “imatge de marca” i quin “posicionament” ocuparan les diferents formacions? Tindrà sentit l’espanyolisme del PP? Continuarà el PSC parlant de federalisme o tornarà a parlar de socialisme? CiU es despullarà definitivament com una formació de dretes amb un pensament econòmic tan neoliberal com el del PP? Un cop aconseguit el somni de la independència, com es posicionaran els partits independentistes? ERC donarà un gir decidit a l’esquerra i s’oblidarà de fer servir el catalanisme lluitador com a principal argument electoral? Què pintaran SI o la CUP en una Catalunya ja independent? ICV tornarà a parlar de temes ecològics, sense oblidar el debat social? Les esquerres s’uniran per fer front als partits més neoliberals? Què farà Ciutadans? Es tornarà un partit nostàlgic? De quina manera reivindicarà el bilingüisme? Sabrem quin és el seu pensament econòmic i social? Sabrem si són d’esquerres o de dretes? Què farà la premsa espanyolista? Continuaran amb la seva particular creuada? Internacionalitzaran alguns tertulians el seu odi? Ens diran com hem de viure tot i que siguem un país estranger? I les preguntes amb més mala llet: existirà aquest dia 1 o tot haurà acabat molt abans amb un pacte fiscal entre PP i CiU? Veurem als líders polítics caminant com pingüins després de la baixada de pantalons més bèstia de la nostra història recent? 

 

@alexsocietat

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Independència. Dia 1
  1. yeagov ha dit:

    Amb el teu permís prenc nota de les preguntes i t’ho respondré més endavant.

  2. Sophia Blasco ha dit:

    Se’ns ha girat feina!
    M’agraden les preguntes!

  3. yeagov ha dit:

    Bloc d’Àlex Ribes

    Ara que he tingut temps aniré responent una a una les preguntes d’aquest examen:

    Quin serà el mapa polític del país?

    En una Catalunya independent i un cop resolt aquest assumpte els polítics s’hauran de centrar a exposar quin és el seu model de país. Veig dos blocs ben definits: els partits catalans (CiU, ERC, SI i ICV) i els d’obediència espanyola (PP, PSC i C’s). No he inclòs a les CUP perquè ara mateix no són parlamentaris, si ho arribessin a ser estarien al primer grup.

    Quins espais ideològics tindran les forces parlamentàries?

    Si exceptuem el tema nacional, CiU són catalanistes i el PP és espanyolista – fixa’t que parlo de CiU en plural i del PP en singular – però en matèria econòmica i social tenen molt en comú, resultaria absurd que dues forces que defensen el mateix model social i econòmic es mantinguin, el PP, doncs, no té raó d’existir en una Catalunya independent. C’s seguiria sent el partit dels espanyols que es quedin aquí esperant que la situació es reverteixi. Fent un paral•lelisme si nosaltres som els lituans, els de C’s serien els russos. També podria ser que els espanyols que no volen ser catalans marxessin i que C’s acabés desapareixent.
    Agafant els actuals partits amb representació parlamentària podem dividir-los de la manera següent advertint que això és una opinió meva:
    Ventall d’esquerra a dreta: ICV – (CUP) – ERC – PSC – CiU – PP – C’s
    Ventall en l’àmbit nacional.
    Al costat catalanista: ICV – (CUP) – ERC – CiU
    Al costat espanyolista: PSC – PP – C’s
    He inclòs la CUP entre parèntesi perquè ara no té grup parlamentari però podria tenir-lo.

    Quina “imatge de marca” i quin “posicionament” ocuparan les diferents formacions?
    Les CUP i SI són molt clars, volen la independència sense embuts, ERC diu que si aconsegueixen majoria absoluta la proclamaran. CiU segueix marejant la perdiu, tot i que Artur Mas diu que farà el referèndum si o si. ICV deia que si però ara estan marejant la perdiu encara més del que ho fa CiU. El PSC continuarà buscant federalistes per l’Altiplà castellà. PP i C’s diran que no.

    Tindrà sentit l’espanyolisme del PP?

    El PP dirà que defensa els drets dels que se senten espanyols a la Catalunya independent.

    Continuarà el PSC parlant de federalisme o tornarà a parlar de socialisme?

    El PSC intentarà buscar una entesa dins d’una Espanya federalista de cara a una futura reunificació. Podria ser que aquesta pèrdua de papers acabés convertint el PSC en un partit residual encara que mantingués alguna representació.

    CiU es despullarà definitivament com una formació de dretes amb un pensament econòmic tan neoliberal com el del PP?
    En aquests moments CiU ja està aplicant polítiques amb el mateix pensament econòmic neoliberal que aplica el PP.

    Un cop aconseguit el somni de la independència, com es posicionaran els partits independentistes? ERC donarà un gir decidit a l’esquerra i s’oblidarà de fer servir el catalanisme lluitador com a principal argument electoral?

    ERC passarà a ser el veritable partit socialista – hauríem de dir socialdemòcrata – de Catalunya.

    Què pintaran SI o la CUP en una Catalunya ja independent?

    La raó de ser de SI i de la CUP és assolir la independència però en el futur aquells dirigents més valuosos podria ser que s’integressin en altres formacions, de fet diria que les CUP desapareixeran com a coalició ja que s’han constituït amb el propòsit d’impulsar Catalunya cap a la independència però crec que no tenen la intenció de mantenir-se. SI podria mantenir-se o fusionar-se amb formacions d’ideologia similar o continuar.

    ICV tornarà a parlar de temes ecològics, sense oblidar el debat social?

    Crec que si, se centraran en l’ecologisme i drets socials coalitzant-se puntualment amb altres formacions d’esquerres.

    Les esquerres s’uniran per fer front als partits més neoliberals?

    Dubto que les esquerres s’uneixin, sempre han tingut tendència a l’atomització.

    Què farà Ciutadans?

    Continuar denunciant que els castellanoparlants són perseguits per hordes de catalans furibunds que mengen nens castellanoparlants amb patates.

    Es tornarà un partit nostàlgic?

    Ells creuen que Catalunya no ha existit mai, parlen de la “bondat” de la unió amb Espanya. Diria que a partir del moment que es produeixi la independència ells no deixaran d’enyorar els temps de la “Una, Grande y Libre”. Nostàlgics?. Bé, només cal llegir a Jorge Cañas al Twitter, l’home sent nostàlgia d’aquells temps en què manava el Caudillo.

    De quina manera reivindicarà el bilingüisme?

    C’s no han reivindicat mai el bilingüisme, per a ells bilingüisme vol dir tot en castellà, és el que tenen aquests polítics que ignoren el significat de les paraules.

    Sabrem quin és el seu pensament econòmic i social?

    Segons C’s si un arbre es crema, si hi ha atur o si ens envaïssin els marcians la culpa la té la llengua catalana. No tenen programa social perquè no van constituir-se per defensar cap més política que la d’arraconar la llengua catalana.

    Sabrem si són d’esquerres o de dretes?

    Us respondré estenent-me una mica. L’any 2006, devia ser el mes de juny, van reunir-se a Barcelona DENAES, Falange, Foro de Ermua, diversos grupuscles ultres, un tal Alejo Vidal-Quadras i una plataforma, llavors encara era una plataforma, que acabaria convertint-se en el partit neolerrouxista Ciutadans’s, coneguts com C’s. Ell diuen ser d’esquerres però la gent amb la que tenen més amistat són el més granat de la ultradreta espanyola, inclosos mitjans de comunicació com Intereconomía, on en Rivera és un habitual. Em sembla que la ideologia de C’s gaire d’esquerres no ho és.

    Què farà la premsa espanyolista? Continuaran amb la seva particular creuada?

    Demanaran cada dia que l’Exèrcit reconquereixi la “provincia rebelde” i que siguin passats a ganivet tots els heretges. De fet ja hi ha qui ho demana això.

    Internacionalitzaran alguns tertulians el seu odi? Ens diran com hem de viure tot i que siguem un país estranger?

    No tinguis cap dubte, i denunciaran que els castellanoparlants són perseguits, de fet ja ho fan ara. Només cal veure els circs que munten amb el tema de Gibraltar. Quan vaig anar a veure Gibraltar vaig veure que a la porta hi havia un grup amb una estanquera i una pancarta que cridaven “Gibraltar español” i hores després vaig saber que un d’aquells individus era un dirigent del PP. No em sorprendria que veiéssim la presidenta de l’Aragó i del PP aragonès fent el mateix a la frontera. I no us sorprengui que hi hagi incidents com els que ja hem vist aquestes setmanes passades amb els F18 o que vaixells de guerra espanyols es dediquin a interceptar vaixells catalans, fins i tot entrant en aigües jurisdiccionals catalanes.

    I les preguntes amb més mala llet: existirà aquest dia 1 o tot haurà acabat molt abans amb un pacte fiscal entre PP i CiU?

    Heu llegit la Iliada?. Si, la epopeia on Homer narra la guerra de Troia, us en recordeu del famós cavall de fusta que els grecs van deixar a la porta, els troians van ficar el cavall dins de Troia i els grecs van passar-se per la pedra tot el que es bellugava. Doncs bé, el pacte fiscal seria el cavall de Troia que els espanyols ens voldrien encolomar, i després se’ns passarien per la pedra a tots.

    Veurem als líders polítics caminant com pingüins després de la baixada de pantalons més bèstia de la nostra història recent?

    El president Mas té la oportunitat de entrar a la història com el pare fundador de la nova República catalana o ser atropellat per la història.

    Tenim l’oportunitat que Catalunya sigui un nou Estat, i aquesta oportunitat no la tornarem a tenir mai més.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: