Aristòtil, Pitàgores i Arquimedes

Xoca l’atribució d’aquests noms als plans de la madrilenya Montero Energy Corporation, pel que es veu filial de la canadenca R2 Energy, amb contactes amb Halliburton, multinacional nord-americana de les prospeccions petrolieres i gasístiques. També xoca que justament el nom de l’empresa espanyola coincidisca amb el d’un conegut camp de golf i complex turístic del Baix Maestrat.

La cosa és que Montero Energy va sol·licitar a la Generalitat de fer prospeccions per buscar gas natural i petroli, durant un període de sis anys, en tres àrees (Aristòtil, Pitàgores, Arquimedes) que juntes coincideixen amb els Ports, l’Alt i el Baix Maestrat, tret del municipi de la Pobla de Benifassà. La Generalitat va publicar la sol·licitud i va obrir un període d’informació pública de dos mesos durant els quals altres empreses poden concórrer a l’adjudicació en competència amb Montero Energy i persones i entitats afectades, recórrer-hi en contra.

Segons expliquen responsables de Montero Energy, aquest projecte és molt seriós i pot suposar el progrés d’”una zona deprimida que té dret a un futur millor”, ja que, si es porta a terme es poden crear milers de llocs de treball, reactivar-se la indústria manufacturera de la zona (!), fer créixer l’hostaleria i revifar el mercat immobiliari. Si les prospeccions busquen el que troben, els responsables parlen d’una explotació d’almenys 20 anys, cosa que proporciona una etapa d’estabilitat econòmica a la zona. Els municipis en reben els beneficis de les llicències municipals d’explotació i algunes empreses particulars es converteixen en subministradores directes dels explotadors dels recursos.

Aquestes prospeccions es fan mitjançant la tècnica de fractura hidràulica o fracking, consistent a injectar  a molt alta pressió en el subsòl grans quantitats d’arena, aigua i materials químics, per fracturar el subsòl i d’aquesta manera alliberar el gas natural i el petroli que hi puguen estar retinguts. Algunes veus, específicament la de Compromís, apunten que aquesta tècnica comporta un gran consum d’aigua, i la introducció de components químics en el subsòl per trencar-lo, cosa que pot contaminar seriosament els aqüífers. A més, hi ha una emissió descontrolada de gasos a l’atmosfera, alguns dels quals radioactius, i metalls pesats i altres substàncies altament perilloses.

El govern espanyol ja va portar a terme prospeccions a l’Alt Maestrat durant el 2004 i, pel que es veu, hi va trobar indicis de l’existència de reserves estimables de petroli. Per raons no concretades, no va desenvolupar-ne l’explotació. Es tracta de l’anomenat projecte Hiproma, consultable en línia. D’aquesta manera, ara la multinacional petroliera canadenca en reprèn el projecte. No és l’únic a l’estat, ja que pràcticament en les mateixes dates ha presentat una sol·licitud del tot semblant per fer prospeccions a la comarca del Lluçanès, a la Catalunya central. L’originalitat dels sol·licitants ha tornat a concretar-se en el nom de l’àrea en què es faran les prospeccions, batejada aquí amb el nom de Leonardo (en referència a Leonardo da Vinci, cal suposar).

Mentrestant, ja ha aparegut una petició en línia a Change.org perquè l’administració valenciana no done curs a la sol·licitud de la petroliera Montero Energy. La pàgina de la petició es carrega d’arguments i de signatures per aturar el projecte. El ressò que està tenint depassa les expectatives que el seu iniciador se n’havia fet inicialment.

Així les coses, poden fer-se les observacions següents.

En primer lloc, sembla bastant estrany que les àrees sol·licitades incloguen parts del parc natural de la Tinença de Benifassà, que no se circumscriu únicament al municipi de la Pobla, sinó que també abasta parts dels de Castell de Cabres, Vallibona i Rossell. No pareix raonable que les màquines de Halliburton entren al parc natural a treballar.

En segon lloc, les declaracions de Montero Energy relatives als avantatges de la realització del projecte pareixen bastant desafortunades. A què es refereix exactament quan parla de “zona deprimida que té dret a un futur millor”? El litoral del Baix Maestrat és una “zona deprimida” més enllà de l’afectació de la crisi econòmica que travessem? D’altra banda, vendre els gossos lligats amb llangonisses de la recuperació del mercat immobiliari i de la creació de llocs de treball és prou atrevit. Això per no dir res de l’afirmació segons la qual la possible implantació de pous de petroli pot donar lloc al sorgiment de nous nuclis urbans. Sí que segurament els municipis cobren per les llicències d’explotació, però arribat el cas serà la xocolata del lloro. O menys si els responsables municipals de torn es deixen engalipar per la vella tàctica de fer córrer els diners per baix de la taula. Tampoc no cola que es cobre per l’arrendament de terrenys. Després de la voràgine immobiliària de la dècada passada, algú es creu que una multinacional pagarà un lloguer per uns terrenys? La compra-venda li surt més a compte, sobretot pels problemes que s’estalvia. Resumint: Aquestes consideracions demostren un coneixement nul del territori a on es proposen treballar. Si arriba el cas, hi actuaran de la mateixa manera que si foren al desert aràbic o a la selva amazònica. Es cruspiran el que tinguen objectiu de cruspir-se i se’n tornaran per on han vingut. Diu que 20 anys és una època d’estabilitat. Au va! Serà possible que es parle amb tanta lleugeresa? 20 anys és el que costarà oblidar l’«estabilitat» de l’època actual, que ja en portem quatre com a mínim.

Sobre el problema de la metodologia emprada per extraure el gas o el petroli, és lògic que siga aquesta, ja que, actualment, l’explotació del petroli i altres recursos naturals cada vegada suposa un major esforç tecnològic. Diuen que l’època del petroli fàcil s’ha acabat i que estem entrant en la fase d’explotar les reserves progressivament més pobres i difícils d’explotar. De fet, recordo el pas de les prospeccions fetes el 1979, a partir de les quals sembla que va portar-se a terme l’estudi del govern espanyol. Aleshores van fer-se prospeccions que van abandonar-se i ara deu ser arribat el moment que ja surten a compte. Evidentment, tothom volem disposar de la nostra mobilitat i fins no fa gaire l’automòbil com l’hem conegut era un mitjà imbatible. Al preu que s’està posant el combustible, ja no. De tota manera, són els habitants d’aquest territori els qui han de decidir-se per assumir o no la contaminació que el fracking comportarà. Contaminació i esforç de recursos naturals (aigua, arena).

Vicent Sanz Arnau

Quant a

Sóc el que faig. Per això no puc parar.

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Aristòtil, Pitàgores i Arquimedes
  1. Manela Gracià ha dit:

    En aquests temps que ens ha tocat viure, sembla que tot s’hi val. Quin gran femer!

  2. Oriol López ha dit:

    Són molt capaços de trinxar-nos-ho tot sense cap contemplació per no res, perquè estic ben segur que poc petroli o gas en trauran; sinó, ja faria temps que ho haurien explotat.

  3. Tomàs ha dit:

    Vaig llegir un article sobre aquest tema del mètode d’extracció per fractura del terreny, i al poc ja vaig poder llegir que algunes associacions ecologistes ja s’havien mobilitzat.

    Segur que és un mètode controvertit i contaminant, sembla que és així i que com dius, ja que en aquí no hi ha petroli o gas que es puguin extreure de manera més fàcil, amb la millora de les tècniques extractives ara ha arribat el moment de fer-ho amb el mètode que sigui, ja que ara ja és rentable.

    Fent ciència ficció: si el mètode emprat es demostrés que no és tant contaminant com sembla i la quantitat de gas i de petroli fos espectacular, podria ser una font d’ingressos per a Catalunya que caldria valorar i estudiar per part de les Conselleries de la Generalitat que s’encarreguen de les carteres d’Indústria i Medi Ambient.

    • Vicent Sanz ha dit:

      Tomàs, fent ciència-ficció tot pot ser molt bonic o molt catastròfic. Depèn de l’interès de qui imagina. La fractura hidràulica ja funciona als EUA i a Europa alguns països, com França, s’hi han mostrat en contra, suposo que principalment per preservar el seu territori (tot i que el tenen sembrat de nuclears…).
      La pregunta és: què en trau la Generalitat de sembrar el territori de pous de fractura hidràulica si el benefici de l’extracció serà privat?
      Ara mateix hi ha sol·licituds per fer pous al Lluçanès. La pregunta és: per què no al Vallès o al Baix Llobregat? La Generalitat valenciana va rebutjar sol·licituds de prospeccions a l’albufera, però no tindrà inconvenient per aprovar les que s’han sol·licitat per al Maestrat i els Ports. I damunt tindran la barra de dir que és en benefici de la Comunidad.

      • Tomàs ha dit:

        Ho entenc perfectament.

        Evidentment que no s’hauria de fer si no es complissin, com a mínim, els requisits de preservació del territori, i que la Generalitat en treies un bon profit (que en definitiva hauria de ser per a tots els catalans).

        Pel que dius, en d’altres països no s’han aprovat prospeccions o extraccions d’aquesta mateixa mena, i per tant tot indica que en aquí això no anirà més enllà d’uns quantes prospeccions.

        Si el benefici ha de ser privat i una part del territori ha de quedar malmesa per la contaminació, on és el negoci?

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: