Condensadors electrolítics

Els condensadors són components electrònics presents a la majoria de circuits electrònics. Estan formats per dues armadures conductores separades per un primíssim dielèctric aïllant.

Els d’una certa capacitat, a partir dels microfarads, solen ser de tipus electrolític. Usualment són condensadors electrolítics d’alumini, els més econòmics, o condensadors electrolítics de tàntal.

Tots dos són especialment sensibles a les sobretensions i suporten una tensió màxima indicada en el cos del component. Si la tensió màxima que suporten es supera, encara que sigui durant uns instants, el component s’avaria.

En el moment de l’avaria, de la tensió superior a la que toleren, el corrent passa a través del dielèctric aïllant. El comportament és, però, diferent en cadascun dels dos tipus de condensador electrolític.

En el cas dels condensadors electrolítics d’alumini, l’augment de la temperatura interna fa que es deformin i/o rebentin, i habitualment queden curtcircuitats impedint el funcionament correcte del circuit al qual pertanyen. Això fa que de vegades sigui fàcil detectar el condensador avariat amb, tan sols, una inspecció visual del component.

En canvi, en el cas dels electrolítics de tàntal, el que sol passar és que es vaporitzi part de les armadures al voltant de la zona on la sobretensió puntual ha provocat el pas de corrent a través del dielèctric, de manera que això pot provocar una dràstica reducció de la capacitat del condensador després de l’avaria, però, molts cops, això no impedeix que el circuit continuï funcionant correctament.

Per això, en plaques electròniques de certa qualitat, com poden ser determinades plaques d’ordinador, no s’hi poden veure condensadors electrolítics d’alumini i, en el seu lloc, hi ha condensadors electrolítics de tàntal.

Oriol López