
Adaptat de “My gifts were the prettiest, as always”, de V Smoothe, al Flickr
Una camisa de dormir vermella, de blonda i seda, el sedueix; a la Carme li encantarà, n’està convençut. La compra i demana que li l’emboliquin per regal, la recollirà al vespre.
Diumenge, les tres de la tarda. Les venecianes proporcionen una llum tènue; les espelmes, les copes de cava, les cançons romàntiques italianes de quan festejaven … És el moment del regal.
El Pep li’l dóna i li diu:
-Felicitats, amor meu.
La Carme se’l mira com tractant d’endevinar-ne el contingut, comença a desembalar-lo i el paper daurat descobreix el secret: una tela sedosa, de brillantor avellutada, de ratlles de color blanc i blau marí.
El Pep queda glaçat, no entén res.
La Carme ho desplega i apareix un pijama, de la talla 52. Amb un somriure li diu al seu marit:
-Un embolcall de luxe per al millor regal que m’ha fet la vida! Emprova-te’l que te’l vull veure posat!
Autora: Sophia Blasco
Oriol López
La vida és una bona sorpresa!! ;)
Ja ho pots ben dir, Maria. Gràcies pel teu comentari.
De res! A vegades passen coses que no sabem com han passat o qui les ha fet.