“Seria un error identificar esta Grecia actual con los griegos de la Antigüedad. Primero, porque aquellos nunca constituyeron un estado unificado como el de hoy, y en segundo lugar porque el mundo griego era mucho más amplio: a partir del siglo VIII a.C. estaba constituido por una suma de poleis (polis en singular) o pequeños estados independientes que, además de la zona correspondiente a la Grecia actual, jalonaban las costas mediterráneas de Turquía, el sur de Crimea, el norte de Africa (Egipto y Libia), Sicilia y el sur de Francia y la costa levantina de España. Se extendía, pues, por todo el Mediterráneo.
Tan griego era un habitante de Atenas como uno de Naucratis, en la desembocadura del Nilo; uno de Siracusa, en Sicilia, u otro de Ampurias, en la actual Cataluña. Cada uno de ellos entendía que su patria era su pequeña ciudad-estado, entre las que estallaban continuos conflictos, muchos de los cuales terminaban en guerras. […] Los contactos marítimos eran frecuentes, ya que los estados que no estaban junto al mar lo tenían cerca. Las comunicaciones terrestres eran más raras y difíciles. […] Ahora bien, aunque la polis constituía su marco y su ideal, todos tenían clara su pertenencia a una comunidad diferente de los barbaroi (bárbaros), nombre que daban a los extranjeros […] Y esta diferencia que asumían en la lengua, a pesar de su propia diversidad de dialectos, se daba también en la religión, en las instituciones y en la vida cotidiana, y se concretaba en la existencia de santuarios panhelénicos: Olimpia o Delfos, por mencionar los más conocidos, eran considerados patrimonio común.
Por esto, lo que llamaban Hélade no era un país, sino un conjunto territorial y espiritual más o menos definido. Nunca se llamaron a sí mismos griegos (la palabra es de origen romano), sino helenos, y en la época micénica y homérica, aqueos.”
Autor: Arturo Pérez
El text anterior que situa l’àmbit de l’antiga civilització grega està conformat per uns fragments extrets del llibre “La civilización Griega” (1999), d’Arturo Pérez.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Excel·lent i alliçonadora classe d’història. Molt bé Oriol. Felicitats. ¿ Se’m serà permès dir des del meu profà coneixement, que els moros que van construir l’Alhambra, la mesquita de Còrdoba, els banys àrabs de Girona i Mallorca, així com el Palau de l’Almudaina i tants altres monuments, vaja aquells musulmans que van envair la península Iberica durant uns vuit segles, també seria un error identificar aquells països àrabs d’antany amb els musulmans que avui dia tornen envair el món ??
És cert que l’Arturo Pérez explica molt bé al seu llibre el concepte d’hèl·lade, per això en vaig extreure aquests fragments.
Pel que fa als musulmans que varen construir les meravelles que comentes, crec que la història que ens expliquen els espanyols és una gran enredada.
El primer que caldria posar en qüestió és que es tractés d’una invasió tal i com ens l’expliquen. El contingent militar que va arribar a la península ibèrica era tan poca cosa numèricament parlant que, si no hagués comptat amb la connivència de la població, no hagués pogut fer gran cosa; els habitants de la península van veure en els nous senyors musulmans una oportunitat per escapar a l’escanyament i els abusos dels seus amos cristians anteriors i per aconseguir un tracte millor, començant per pagar menys impostos i accedir a una cultura molt més potent i avançada en aquells moments. Els antics habitants de la península, ara sota la direcció dels nous amos musulmans, van construir les meravelles que cites.
Quan, uns 800 anys després, la superioritat militar, que no cultural, dels cristians va fer que tornessin a canviar els amos, la població que havia adoptat la religió musulmana eren tan autòctons com els que havien mantingut la cristiana. Quan es van expulsar els moriscos per no haver abandonat la fe musulmana i no haver adoptat la fe cristiana de les noves autoritats, van expulsar població autòctona, musulmana, però autòctona. Convé tenir present això i que no ens enredin.
Del que dius que ara els musulmans tornen a envair el món, també és una enredada de partits racistes i xenòfobs, les darreres grans invasions han estat protagonitzades per països com estats units, que no són, crec jo, de majoria musulmana. No caiguem en els seus enganys!
Gràcies pel teu comentari, Ganxò.
Altra vegada molt alliçonador el recull de dades històriques que aportes a la teva resposta, per la qual cosa no puc deixar d’agrair-ho.
Això no obstant he de lamentar una cosa: Sí, discrepo totalment, i m’hauràs de perdonar, del teu últim paràgraf. Salutacions
La discrepància és saludable, Ganxò. Gràcies pel teu comentari.