
Adaptat de “A straitjacket as seen from the rear”, de Marc NL, Viquipèdia
El Joan havia de parar molt de compte, no podia fer cap gest sospitós, no podia fer cap comentari que el delatés.
Ho havia vist tot: havia vist com el metge havia signat un paper que certificava que l’Ernest era esquizofrènic i com uns hòmens de bata blanca l’havien capturat agafant-lo per l’esquena, a traïció, i se l’havien endut.
No podia, de cap de les maneres, arriscar-se a ser el següent.
Oriol López
Si fas coses diferents del que la gent considera normal, ja diuen que estàs boig. Senzillament són maneres de veure i viure la vida de manera diferent… el més important… ser feliç!
El que dius és cert. I posa els pèls de punta l’autoritat que tenen algunes persones per decidir qui és boig i qui no i arruïnar la vida d’algú tan sols signant un paper. Pensem quants cops s’han signat papers d’aquesta mena per incapacitar determinades persones per interessos econòmics o per treure’s de sobre algú molest o un dissident. Gràcies per comentar, Maria.
De res. És una vergonya!! Sé del cert que s’ha fet, una cosina del meu pare, treballa en un centre psiquiàtric i hi ha ingressada (potser ja ha mort) una dona que era hereva d’una gran fortuna i la varen incapacitar oncles i cosins per quedar-se l’herència, era jove i molt guapa… però feia nosa… Tota la vida ingressada en un centre psiquiàtric, el metge que la va incapacitar, era un desgraciat.
Gràcies, Maria, per aquest valuós testimoni que aportes.
De res, de ben segur que hi ha hagut molts més casos…