El taló era, com sabem, el punt dèbil d’Aquil·les. Aquest era fill de la nimfa del mar Tetis i del mortal Peleu.
Tetis volia que fos immortal com ella i, per dotar-lo d’aquesta immortalitat, subjectant-lo pel taló, el posava al foc, segons les versions més antigues, o el submergia a les aigües de la llacuna Estix, segons les versions més tardanes.
D’aquesta manera, però, el taló pel qual el subjectava li va quedar desprotegit.
Font: Introducció de Margalida Capellà a La còlera d’Aquil·les (2006), una adaptació de La Ilíada d’Homer.
Oriol López

Oriol,
Tenia pendent escriure quelcom sobre aquest tema… Bonica història. El que no sé/recordo és si el final és realment com el de la pel·lícula.
Espero, Carles, poder llegir aviat aquest article que ens comentes que tens pensat d’escriure sobre aquesta temàtica.
Recomano especialment, a qui hi tingui interès, la lectura de La còlera d’Aquil·les, una adaptació de la Ilíada, molt ben feta i de lectura àgil, adreçada especialment al públic més jove, que es devora en unes poques hores.
Gràcies pel teu comentari