Hi ha una dita castellana que sempre m’ha agradat molt: aunque la mona se vista de seda, mona se queda. Ignoro si en tenim alguna de significat equivalent en català. En anglès, em sembla que diuen you can’t make a sirk purse of a sow’s ear o bé you can put lipstick on a pig, but it’s still a pig. En qualsevol cas, es tracta de deixar clar que les coses són com són, són el que són, per molt que mirem de disfressar-les o maquillar-les. És més, es tracta d’asseverar que l’únic premi que rebrà qui provi d’enganyar-nos serà el de fer el gran ridícul i extreure’ns, a tot estirar, un somriure a mig camí entre la simpatia i la tristor. Talment com ens passaria si algú ens presentés una mona vestida amb seda o un porc amb els llavis pintats i ens volgués fer creure que tenim al davant els arxiducs d’Àustria.
Estranyament però, hi ha determinats col·lectius que ens fan el joc de la mona de manera reiterada i pel que sembla amb uns resultats prou satisfactoris. Potser resultarà que ens hem tornat tots miops. O que hem topat amb una colla de maquilladors professionals. No ho sé. El cas és que ara resulta que hi ha una connexió invisible entre el fet de no vestir amb barret de copa i empestar el món amb cigars havans i no poder ser un monumental fill de la gran puta. Sí, benvolgudes i benvolguts, com que ara els grans magnats i els grans empresaris ja no vesteixen com al segle XIX, són tots unes magnífiques persones, altruistes, filantrops i no han trencat mai cap plat. Observin, si no em creuen, les següents afirmacions extretes d’un article titulat “Ada Colau, la demagògia agredolça“ [sic.] i publicat pel senyor Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, al pamflet digital de CiU “Catalunya Oberta”:
“El discurs no és nou però arrela cada cop millor. Que tot plegat no és una crisi sinó una estafa planificada pels poderosos de sempre en algun despatx ple de fum de cigar havà.”
“Maniqueisme, simplisme, sentimentalisme i intolerància. Faltaven les amenaces per tancar el cercle del populisme i van arribar al final de la intervenció. “Aquellos que no se comprometan desde ya van a ser señalados ahí donde vayan.” Demagògia de manual.”
Demagògia de manual, en això no hi ha cap dubte. Però la demagògia no la fa pas qui sap i predica que els rics s’han fet encara més rics amb aquesta crisi i que per tant sí, evidentment, això no és pas cap crisi sinó una estafa de traca i mocador. La demagògia la fa qui ho intenta minoritzar i qui intenta fer creure que la lluita de classes ja no existeix. Perquè què volen que els digui, m’importa ben poc si aquest circ ens l’han muntat uns fills de puta amb barret de copa des d’un despatx ple de fum d’havà o bé uns fills de meuca amb ulleres de pasta des d’un loft de Manhattan empaperat amb quadres d’en Warhol. Mones, mones tots —amb tot el respecte per les mones, òbviament. De la mateixa manera, m’agradaria deixar ben palès que a mi no em cal vestir granota ni tenir durícies a les mans per saber en quin bàndol em toca batallar.
Bixo
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Sí, els anys no passen debades i les modes en el vestir i en el posar canvien, però és la mateixa vella confrontació de sempre.