Adaptat de “Barcelona – Estació d’Universitat”, d’IngolfBLN, Flickr
Un pot sentir-nos o no sentir-nos, per diferents motius aliens a la seva voluntat, i pot voler, o no, escoltar-nos.
Quan, l’altre dia, anant al metro, amb una cobertura molt justeta al meu mòbil i un gran soroll de fons, vaig trucar el meu amic Lluís i aquest em va contestar “Oriol, no t’escolto!”, la meva primera reacció fou d’indignar-me amb ell; al cap d’uns segons, però, em vaig asserenar perquè vaig recordar que en Lluís és una d’aquestes persones que confonen sentir i escoltar i que quan no et senten et diuen que no t’escolten. No sé pas d’on ha sortit aquesta moda que es va estenent ràpidament de confondre sentir i escoltar, dues coses ben diferents!
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 