Quan arribem a vells

Reflexions d'un vell centenari, Moisès BroggiEl doctor Moisès Broggi (1908-2012) ens explicava al seu llibre Reflexions d’un vell centenari (2011) que just quan a una època de la vida que ell situa després dels 30 l’estat físic del cos comença la seva gradual davallada, les capacitats intel·lectuals, en canvi, van en ascens ja que, llevat dels casos de malalties o traumes, el declivi físic cerebral és molt lent fins més enllà dels setanta i és compensat sobrerament per l’acumulació, any rere any, de coneixements i d’experiència.

I és precisament al moment en que s’ha arribat a un punt àlgid a nivell de coneixements i expertesa a l’activitat laboral  que arriba la jubilació quan, en molts casos, es podria continuar treballant perquè es tenen les condicions i les ganes de fer-ho.

Aquesta interrupció forçada de l’activitat laboral sovint, en paraules del doctor Broggi, “crea un buit difícil d’omplir, i que produeix la sensació penosa de veure’s convertit en una persona sense activitat útil, en una supervivència sense objectiu.”

És molt important, doncs, preparar-se amb temps per al moment de la jubilació i anar buscant i engegant altres activitats que puguin donar sentit a la nostra vida quan arribi el moment d’abandonar l’activitat laboral per tal que puguem continuar sent, i sentint-nos, útils a la comunitat.

Afortunadament, per ajudar-nos a aconseguir-ho, comptem al nostre país amb el suport d’un teixit associatiu de primer ordre, divers i dinàmic, on tots podem trobar-hi el nostre lloc i aportar-hi la nostra il·lusió, el nostre esforç, els nostres coneixements i la nostra experiència, en benefici de tots.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: